dilluns, 8 de març del 2010

Un dilluns amb somriures de color blanc

Els homes del temps ja ho deien que després d'una parell de dies de sol vindria un temporal de fred, aire i... NEU. Aquesta vegada no s'equivocaven. Hi ha molta neu!

(La carretera general de Figueres)

Quan m'he despertat queia aiguaneu, però ara ja només és neu. És com una pluja flotant que cau constantment en forma de floquets de neu. Semblen tous, agradables però quan els toques et mullen i es desfan a l'instant (tan de bo fos tant fàcil desfer segons quines coses...)Uns cauen amb calma, sense pressa, amb delicadesa... D'altres ,empesos pel vent que també vol demostrar la seva presència, ho fan de manera més ràpida i contundent. Els observo. Em fa gràcia. És maco veure nevar. És maco i hipnòtic"



La neu és un fenomen meteorològic especial, almenys per a mi. Em fa somriure sense cap motiu aparent, simplement perquè neva, i això m'agrada. Ahir vaig tenir un dia dolent, apagat, em sentia desanimada, però el dia d'avui guarnit amb aquestes robes blanques m'ha distret (potser massa i tot,hauria d'estar enllestint un comentari...)i és que, potser sembla una tonteria, però em fa il·lusió. A tot plegat, se li afegeixen unes ganes de poder/voler-ho compartir amb algú. Aquest matí, per exemple, ja he trucat unes quantes vegades a casa. A Figueres també neva, i jo que m'ho perdré... Però Girona nevada també és maca.


En fi,espero que vosaltres també gaudiu d'aquest espectacle, i si pot ser darrera del vidre d'una finestra, amb una manta suau i un gat sobre la falda que us faci "run run"...




P.D.He intentat fer algunes fotos. La manera en què està caient la neu és flipant, i no para. Des del meu mòbil no s'aprecia gaire bé. Tot i així, penjaré alguna foto encara que no faran justícia a l'espectacle del dia d'avui.

3 comentaris:

  1. Sí que era maca la neu vista des de la finestra.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Jo he reconèixer que la neu també em posa de bon humor. Dilluns quan era a classe (a l'edifici històric de la UB) no podia parar de mirar per la finestra. Com nevava!! Després a casa no em vaig apartar de la finestra. I quan vaig anar a treballar i em van dir que me'n podia anar cap a casa (nevava tant que van tancar l'insti on treballo)vaig decidir no fer BEN-RES. Bé, només mirar com nevava.

    Ara bé, si la nevada arriba a ser un dia abans no m'hauria fet tanta gràcia...m'hauria quedat incomunicada a Santa Coloma de Farners, sense llum ni aigua...

    Però en el fons...és tan maco, veure nevar! :)

    ResponElimina