Playing with my memories

Els records són com unes caixes que anem emplenant, volent o sense voler, al llarg del temps. Els records, caixes de diferents colors, gustos, olors, sensacions, estats d’ànims... Caixes grans, petites, pesades, lleugeres, còmodes, incòmodes... Anem emmagatzemant, caixes i més caixes, l’equipatge va creixent i ens costa fer neteja. Se’ns acumulen les caixes. Per una banda, fer neteja fa por, el passat és el que tenim, però per l’altra, oblidar pot ser alleujador. Estaria bé poder escollir amb quina caixa et quedes i quina no, quina caixa treus en aquest moment i quina guardes per a una altra estona. Però les caixes dels records són persistents, tossudes, s’acumulen i a vegades costen de portar. A més, amb el temps agafen vida pròpia i surten quan elles volen:

Un record que ensuma una olor que li agrada, el transporta a la seva infància i decideix viatjar en el temps, sense avisar ni demanar permís...

Un altre que sent una melodia que li és familiar i se t'escapa de la caixa per poder escoltar-la millor i ballar amb ella...

Un record que lluita per sobreviure i viure de nou aquella sensació que li és tant llunyana...I així anem fent, jugant amb els records, però tots els jocs tenen un mínim de normes. Per jugar amb els records d’una manera sana se n’hauria d’aprendre. En primer lloc, no seria descabellat fer una selecció dels records que et quedes i dels que vols matar. També, aclarir que només haurien de sortir per recordar d'una manera alegre, sense deixar-nos endur per la tristesa, la impotència o el dolor. Sí, això és difícil, a més, les caixes dels records no ho posen fàcil ja que els costa seguir les normes, volen aparèixer espontàniament, quan els vingui de gust, i això pot arribar a ser bastant desestabilitzador. Perquè de records, com ja he dit, n’hi ha d’agradables i n’hi que no en són tant... i segons en quin moment vulguin aparèixer és millor evitar-los, tenir-los ben amagats, en un raaconet, per allà darrera del cor o del cervell, no ho sé ben bé...

Voldria aprendre a jugar amb els record, a gaudir-ne d'una manera justa, ser jo qui mogui les caixes, qui aprengui a dominar-les, fer sortir la que vull i tirar la que no em serveix. Guardar les més estimades i potser, fins i tot, tancar-les amb clau, perquè no es perdin però també, perquè no surtin quan vulguin...

És un joc difícil, més aviat perillós, però tot i així, no estic disposada a no jugar-hi, per tant, m'hi arrisco. Seguiré guardant caixes però intentaré respectar les normes del joc... Jugant amb els records, serà possible posar-hi una mica d'ordre? I vosaltres, posaríeu normes per jugar-hi?