Per un moment li semblà que ho aconseguiria. Podria volar. Podria arribar allà on volgués - A vegades passa, un sentiment eufòric momentani envaeix el teu cos i et fa creure que tot és possible.- S'il·lusionà...però només un moment perquè...
Tocà de peus a terra. Es veié reflectida al mirall, tal i com era. No li agradà el què veié, no li agradà el què tenia, o millor dit, el què no tenia. - A vegades passa, la realitat no sempre és el que havíem imaginat- i és que...
...sense ales no es pot volar.
Però...i si trobés la manera de volar sense ales???
tots podem volar... a moments, ni que sigui a moments; és bonica la sensació d'enlairar-se...
ResponEliminaSí,però quan més alt voles pitjor és la caiguda...Encara que...millor volar i caure que no pas no volar mai, no?
ResponElimina