diumenge, 11 de juliol del 2010

Il·lusió + Desil·lusió = Esperança?

Per un moment li semblà que ho aconseguiria. Podria volar. Podria arribar allà on volgués - A vegades passa, un sentiment eufòric momentani envaeix el teu cos i et fa creure que tot és possible.- S'il·lusionà...però només un moment perquè...

Tocà de peus a terra. Es veié reflectida al mirall, tal i com era. No li agradà el què veié, no li agradà el què tenia, o millor dit, el què no tenia. - A vegades passa, la realitat no sempre és el que havíem imaginat- i és que...

...sense ales no es pot volar.














Però...i si trobés la manera de volar sense ales???

2 comentaris:

  1. tots podem volar... a moments, ni que sigui a moments; és bonica la sensació d'enlairar-se...

    ResponElimina
  2. Sí,però quan més alt voles pitjor és la caiguda...Encara que...millor volar i caure que no pas no volar mai, no?

    ResponElimina