dilluns, 7 de febrer del 2011

Confiança, on t'amagues?

Pensava que potser era jo, que m'equivocava a l'hora d'escollir les coses. Pensava que la clau estava en saber escollir correctament, per això hi dedicava (hi perdia) molt de temps. Ara veig que no.

Per molt que tardi en decidir-me, en escollir, sempre em sembla que m'he equivocat. He arribat a la conclusió, doncs, que no és tan important el què escollis si no la manera que escollis per a realitzar-ho. Amb decisió i confiança.
Si ho tens clar, si confies, si et veus capaç...probablement t'ensurtis, decideixis el què decideixis.

Jo... a vegades ho tinc clar, a vegades no...
alguna vegada confio, moltes altres em costa...
a vegades em sento capaç, a vegades no tan...
I així vaig fent, jugant a fet i amagar amb la meva pròpia confiança, amb les meves sensacions, dia sí, i dia també.

2 comentaris:

  1. Confiança amb un mateix, és el que tens que posar amb practica, ¿com? enfrontàn les cosas sempre de manera positiva,i pensant que t'en sortiras.
    No perdre mai la il-lusió de fer coses noves, aixó comporta, voluntad i força, segur que tu en tens!!!
    Isabel

    ResponElimina
  2. Gràcies, Isabel! d'ilusió, en tinc, però moltes vegades, a la pràctica, s'esvaeix, o més que esvaïr-se, la tapen altres sensacions (pors, angoixes, desconfiances...) en fi, què t'he de dir que no sàpigues... Una abraçada ben forta! per cert, què tal la motoreta????

    ResponElimina