Ara sí que ja no.
M'acostuma a passar: m'escagarrino abans d'hora i decideixo passar, i quan poso en pràctica la decisió de deixar-ho passar passa que la certesa visita als meu pensaments i em diu que sí que hagués pogut. Acostuma a fer tard...
Fa uns dies vaig veure una pel·li que em va deixar una frase gravada al cap:
"A la vida, l'important no és ser fort, si no sentir-te fort."Crec que és ben certa, però jo no me l'aplico gaire que diguem...
P.D. No sabia com titular aquest post, així que si algú en té ganes...accepto suggerències.
força
ResponEliminapotser es podria dir "ho miraré diferent"; o "em faré costat" o "trobaré qui em faci costat"...
ResponEliminaimagino que cada títol voldria unes ganes; a vegades -ja ho sé- no hi ha ganes o costa trobar-les.
potser, només es tracta de fer buscant-li la part més entretinguda i divertida...
val: és fàcil de dir però no tant de fer.
bonica... si no ho proves, no saps si t'hi pots posar. Així que a la propera, segur que trobes mans -si les vols- al teu costat per provar-ho.
Sempre hi ha més oportunitats.
Quim, moltes gràcies per la teva aportació. Jo més aviat diria la no-força, o la força que s'escagarrina...eejejej
ResponEliminaGatot, com sempre, moltes gràcies pel teu comentari! :) Hi ha situacions, però, en les que no hi poden haver-hi mans que t'ajudin, en les que t'hi has d'enfrontar tot sol/a. Aquesta vegad, per mandra, per por o perque sóc un cas com un cabàs (les 3 a la plegada diria jo...)no m'hi he enfrontat. Espero fer-ho en properes oportunitats...
Una abraçda blocaire!!!
és cert, Rachel, que hi ha coses que cal fer-les per un mateix... però és bonic també poder-les compartir!
ResponEliminales mans, a vegades poden ajudar... però altres vegades també poden rebre i sovint ho oblidem.
abraçada de bona nit.