lletres, paraules, pensaments ballen dins meu.
No sé lligar-los.
Ni compartir-los.
Em deixo perdre en la música...
Tanco els ulls i la sento,
sense moure'm
la segueixo i ballo.
Sola.
Però amb els ulls (els de veritat) ben oberts.
Perdre's en la música, pot ser molt agradable i al final , les lletres i les paraules es lligaran soles, seguint el compàs... Somniar desperta, és una bona manera de fer-ho, pots triar el somni!!! Petons de bona nit, M. Roser
Ai Maria, els obro, però no veig somnis precisament... -estic en hores baixes des de fa uns dies-. Tot i així, gràcies x transmetre'm la teva il.lusió i un somriure. Besets!
Això espero, q a la fi, tot acabi lligant x formar una preciosa melodia. Per cert, M.Roser, avui m'he perdut en la música del teu blog, tant, q reconec, no he acabat de llegir el post de l'hivern... Petons de bna nit per tu tb!
Ep!...hores baixes?...doncs segur que és el moment de que totes aquestes paraules i sentiments ballin una música diferent...tingues il.lusió..i vigila que ve fred ;). Una abraçada ben forta.
Hola reina, Passa per casa jo també he estat en hores baixes molt baixes i saps que no passa res! hem d'aprendre que com la natura tenim cicles alguns d'expansió, altres de contracció i que gracies a la contracció, al estar molt endins, quieta sentint, la llavor es prepara per la primavera, aixi que floreta no t'autoexigeixis tant i viu el moment, com en una montanya russa amunt i avall. Petonicos ah quan ets avall avall ja només queda anar pujant!
Merci, Rafael! a veure si s'inspiren i ballen maco... Una abraçada per tu tb!
Moltes gràcies, Anna! serà això, q m'estic preparant per la primavera...hehehe! però tens raó, perquè estiguem uns dies avall no vol dir que no poguem tornar a pujar. Petonassos!!
Obri'ls per a viure els teus somnis :)
ResponEliminaPerdre's en la música, pot ser molt
ResponEliminaagradable i al final , les lletres i les paraules es lligaran soles, seguint el compàs...
Somniar desperta, és una bona manera de fer-ho, pots triar el somni!!!
Petons de bona nit,
M. Roser
Ai Maria, els obro, però no veig somnis precisament... -estic en hores baixes des de fa uns dies-. Tot i així, gràcies x transmetre'm la teva il.lusió i un somriure. Besets!
ResponEliminaAixò espero, q a la fi, tot acabi lligant x formar una preciosa melodia. Per cert, M.Roser, avui m'he perdut en la música del teu blog, tant, q reconec, no he acabat de llegir el post de l'hivern... Petons de bna nit per tu tb!
Ep!...hores baixes?...doncs segur que és el moment de que totes aquestes paraules i sentiments ballin una música diferent...tingues il.lusió..i vigila que ve fred ;).
ResponEliminaUna abraçada ben forta.
Hola reina,
ResponEliminaPassa per casa jo també he estat en hores baixes molt baixes i saps que no passa res! hem d'aprendre que com la natura tenim cicles alguns d'expansió, altres de contracció i que gracies a la contracció, al estar molt endins, quieta sentint, la llavor es prepara per la primavera, aixi que floreta no t'autoexigeixis tant i viu el moment, com en una montanya russa amunt i avall.
Petonicos ah quan ets avall avall ja només queda anar pujant!
Merci, Rafael! a veure si s'inspiren i ballen maco... Una abraçada per tu tb!
ResponEliminaMoltes gràcies, Anna! serà això, q m'estic preparant per la primavera...hehehe! però tens raó, perquè estiguem uns dies avall no vol dir que no poguem tornar a pujar. Petonassos!!