Les manetes d'un nadó són una cosa dolceta, semblen molt delicades, però s'arrapen fort a la vida que estrenen. Amb una gran tendresa, ens encomanen les ganes de viure. El seu contacte ens transmet tota la bellesa de l'univers...
Què bonic, És un dels records que tinc més interioritzat, la de les manetes petitetes que t'agafen tant fort com poden, buscant la seguretat de l'adult i, nosaltres la tendresa amb aquestes manetes...
Suposo que ha de ser flipant, veure com aquelles petites mans, tan perfectes, amb els seus ditets, les seves ungletes han sortit de tu, les has fet tu...i ara es troben a fora...
però de moment, a mi, no se m'ha despertat l'instint maternal...
M'encissen les mans dels bebés, bo, i els bebés en general, són amor!
ResponEliminaamor, il·lusió, vida, perfecció, màgia...
EliminaLes manetes d'un nadó són una cosa dolceta, semblen molt delicades, però s'arrapen fort a la vida que estrenen. Amb una gran tendresa, ens encomanen les ganes de viure. El seu contacte ens transmet tota la bellesa de l'univers...
ResponEliminaPetonets, Rachel.
Potser som més delicats nosaltres que les seves manetes...
Eliminaen tot cas, sempre és agradable la manera en què t'apreten el dit!
Petons!
A mi les mans i les galtones dels nens em tenen enamorada! I quan t'agafen amb tanta força notes aquestes sensacions precioses que tan bé descrius.
ResponEliminaHahaha! doncs sí, sempre que toco algun nadó busco que m'agafi el dit. M'encanta!
EliminaQuè bonic,
ResponEliminaÉs un dels records que tinc més interioritzat, la de les manetes petitetes que t'agafen tant fort com poden, buscant la seguretat de l'adult i, nosaltres la tendresa amb aquestes manetes...
Petons petits, petons grans
Josep
Són ells o nosaltres els que busquem la seguretat?
EliminaPetons de totes les mides !
Que tendre! Són moments molt dolços, màgics... M'han vingut records del passat, quan les meves filles eren petitones, molt petitones.
ResponEliminaGràcies Rachel
Moni
De res. Contentíssima de compartir sensacions i que et recordin tant bons moments! :)
EliminaL'energia que donen aquestes manetes minúscules són molt dificils d'igualar.
ResponEliminaPreciós, Rachel! : )
És una energia especial, és la màgia de la vida, és per flipar!
EliminaI quan són las dels teus fills, ni t'ho explico!!
ResponEliminaÉs un record que no pots oblidar mai, ni tan sols quan ja es fan grans.
Precióss nina!!
Suposo que ha de ser flipant, veure com aquelles petites mans, tan perfectes, amb els seus ditets, les seves ungletes han sortit de tu, les has fet tu...i ara es troben a fora...
Eliminaperò de moment, a mi, no se m'ha despertat l'instint maternal...
Petons!