dimarts, 28 de maig del 2013

Petites grans mans



Dins la teva mà sóc jo qui se sent petita i tu...tu ets tan gran!
Tu ets les ganes, la il·lusió. Tu ets la vida
i la vida m'apreta amb força entre la seva mà.
Mans que es toquen.
Vides que es coneixen.
Energies que flueixen.

14 comentaris:

  1. M'encissen les mans dels bebés, bo, i els bebés en general, són amor!

    ResponElimina
  2. Les manetes d'un nadó són una cosa dolceta, semblen molt delicades, però s'arrapen fort a la vida que estrenen. Amb una gran tendresa, ens encomanen les ganes de viure. El seu contacte ens transmet tota la bellesa de l'univers...

    Petonets, Rachel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser som més delicats nosaltres que les seves manetes...
      en tot cas, sempre és agradable la manera en què t'apreten el dit!

      Petons!

      Elimina
  3. A mi les mans i les galtones dels nens em tenen enamorada! I quan t'agafen amb tanta força notes aquestes sensacions precioses que tan bé descrius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha! doncs sí, sempre que toco algun nadó busco que m'agafi el dit. M'encanta!

      Elimina
  4. Què bonic,
    És un dels records que tinc més interioritzat, la de les manetes petitetes que t'agafen tant fort com poden, buscant la seguretat de l'adult i, nosaltres la tendresa amb aquestes manetes...

    Petons petits, petons grans

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són ells o nosaltres els que busquem la seguretat?

      Petons de totes les mides !

      Elimina
  5. Que tendre! Són moments molt dolços, màgics... M'han vingut records del passat, quan les meves filles eren petitones, molt petitones.

    Gràcies Rachel

    Moni

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res. Contentíssima de compartir sensacions i que et recordin tant bons moments! :)

      Elimina
  6. L'energia que donen aquestes manetes minúscules són molt dificils d'igualar.
    Preciós, Rachel! : )

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una energia especial, és la màgia de la vida, és per flipar!

      Elimina
  7. I quan són las dels teus fills, ni t'ho explico!!
    És un record que no pots oblidar mai, ni tan sols quan ja es fan grans.

    Precióss nina!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que ha de ser flipant, veure com aquelles petites mans, tan perfectes, amb els seus ditets, les seves ungletes han sortit de tu, les has fet tu...i ara es troben a fora...

      però de moment, a mi, no se m'ha despertat l'instint maternal...

      Petons!

      Elimina