Un fil de vida
que es trenca així: crash!
com si res.
Un fil de vida de 22 anys,
que es trenca i es perd,
i vola cap amunt,
cap a les portes del cel,
on es transforma en una estrella
una estrella que somriu,
ara sí,
sense ferros,
sense timidesa,
sense vergonyes,
i brilla
i viu
i dóna vida als fils de vida,
penjats i despenjats
que mirem al cel
buscant la llum que a voltes,
no trobem en aquest laberint d'ombres.
Això voldria pensar,
que un fil de vida que es trenca, així, com si res,
és una estrella que neix, així, com si res.
És un pensament molt maco, això voldria pensar jo també.
ResponEliminaUna aferrada ben forta, nina.
I així és, i si ho creus ben fort, ben fort, ben fort…el que penses, en realitat es converteix.
ResponEliminaAllà dalt tinc un parell d’estrelles, que venen a veure’m cada dia del món
Abraçada ben forta i, infinita
Josep
Un poema molt emotiu...
ResponEliminaEls fils de vida jove són fràgils, però tenen l'avantatge de ser lleugers i com dius tu, pugen cel amunt i es tornen estrelles. I és claruna estrella és feliç i somriu sempre, i vetlla per tots els altres fils joves i els envia espurnes de llum que il·luminen el seu món.
És un pensament preciós que el fil de vida jove trencat, sigui l'estrella que més brilla...
Petonets, Rachel.
Les estrelles són boniques Rachel... i saps per què? perquè hi ha algú que pensa com tu! Que tenen vida pròpia, que ens cuiden, que ens miren, que ens acompanyen, que ens recorden, que ens vetllen, que encara que estigui núvol... elles sempre estan allà!!!
ResponEliminaUn dia, t'enviaré una cosa... i veuràs que es pot fer amb un fil i una estrella!
Petonet inmens com les constel.lacions!!!
Un fil de vida que és tant curt i senzill i a la vegada és tan intens i continu...
ResponEliminaI aquest pensament és!,perquè tu el descrius i t'il.lumina com un estel del firmament i de la mà de la lluna crea un caminet d'argent perquè el segueixis, xino xano i amb força transformada.
ResponEliminaPetonet brillant com el teu estel!
Així serà si tu ho desitges.
ResponElimina