dilluns, 9 de setembre del 2013

Passa l'estiu, passa la por?

Tot ha canviat. Tot és res. Res ha canviat. Passa l'estiu però no l'angoixa, passes tu passa el desig, passa la inspiració passa de mi, passen els dies però no passa la por. La por no canvia. Canvia el meu voltant, el tot de fora, però el meu tot que a voltes es torna res, el meu tot-res no canvia. Sempre acaba tornant. Torna tot. Tot és res. Res no torna. Res és tot. Tot torna, torno jo i què ha canviat? Ni res ni tot, ni el meu tot-res. Potser el meu ull (quan veu el que vol), o el meu pensar (quan no penso), o el meu sentir ( quan les dis-sensacions no m'angoixen) però... i si canvio de lloc? Passarà la por? A la força! Aquesta setmana me'n vaig a fer el PASSA-POR-T.

10 comentaris:

  1. Res torna, tot torna, res va, tot torna. Res tot, tot res.

    ResponElimina
  2. Hola Rachel, si noia, el temps passa, i després vindrà la tardor amb les seves nostàlgies... Passa la por? Suposo que tot depèn de les circumstàncies que t'envoltin, potser sí que de vegades canviar de lloc et pot ajudar, cal provar-ho, si pensem que ens pot ajudar. Però siguem on siguem , procurem pensar en positiu, que això, encara ens ho podem permetre.
    Molts petonets, noieta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M.Roser, sí sí sí, tempus fugit, en canvi les pors...però bé, sempre endavant, encara que a vegades sembli que no o fem una paradeta...el canviar de lloc és un viatge, i decideixo fer-lo tot i la por. espero que em serveixi per perdre manies!

      Petons!

      Elimina
  3. Vull pensar que som com rius, sempre iguals i sempre diferents. Alguna cosa aprenem o arrosseguem del camí. I això és el que ens afegeix pors o ens en treu.

    Que tinguis bon viatge, bonica.

    :*

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bonic ser un riu, sí, m'agrada aquest pensament.
      Som del que fem i del que no, del que provem i del que no, i sí, les pors van i venen.

      Gràcies! serà tota una aventura, segur!

      Petons!

      Elimina
  4. Durant aquest viatge que inicies et trobaré a faltar, com fa uns quants díes...

    Gaudeix si ets lliure i si no també... i molta sort.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que aquest viatge em serveixi d'inspiració. Potser em llegiràs més que quan m'estic estàtica, quieta, bloquejada pensant què puc fer/escriure... ;)

      Una abraçada!

      Hi ha algú que pugui arribar a ser lliure del tot???

      Elimina