divendres, 12 de juliol del 2013

Paraules mudes

Volia dir-te que la teva mirada em fa somriure, 
per això el meu seu somriure et vol mirar.
Si et miro et desitjo,
i quan et desitjo et somio.
Somiar-te em desperta
però quan desperto et perdo.

La teva mirada em perd
això volia dir-te,
però la raó m'ha dit que calli,
i com que no puc callar
et parlo amb aquestes paraules mudes.
Shhh...

Il·lustració de Monique Passicot


Publicat per a

18 comentaris:

  1. Un Món Paral·lel12 de juliol del 2013, a les 20:06

    Simplement preciós...
    i, no callis, amb paraules mudes, amb mirades cegues.

    Petons silenciosos, shhhhh

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rachel15 de juliol del 2013, a les 12:06

      Hehehe! Jo vaig fent, sí, com tu dius, paraules mudes, mirades cegues, carícies que no toquen...

      Petons callats!

      Elimina
  2. Josep12 de juliol del 2013, a les 22:44

    Silencis atronadors, oi?

    ResponElimina
  3. Jaume12 de juliol del 2013, a les 22:57

    Les paraules mudes sovint diuen més que callen.
    Jo m'apunto al comentari d'en Josep: simplement preciós.
    Ja et trobàvem a faltar, Rachel!

    Petons (però sonors… per compensar tant silenci…) ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rachel15 de juliol del 2013, a les 12:03

      M'alegra que t'agrADés. No sabia si publicar-lo perquè el trobava com massa...no sé...massa...tendre? flower power? Però era el que sentia i em va servir per desfogar-me, a més de saludar als amics blocaires, que últimament no entro gaire per aquestes terres...hehehe!

      Petons!!!

      Elimina
  4. Josep Lázaro13 de juliol del 2013, a les 8:23

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Lázaro13 de juliol del 2013, a les 8:27

      La mirada és un cercle viu i precís, l'accés únic capaç d'enderrocar qualsevol pell de pedra...

      Petons Rachel.

      Elimina
    2. Rachel15 de juliol del 2013, a les 12:00

      Preciós...

      Petonets!!!

      Elimina
  5. M. Roser13 de juliol del 2013, a les 21:34

    Només cal que un somrigui, perquè el somriure s'encomana...
    Potser que intentis allargar el somni, i així en gaudiràs més temps...
    I és que amb una mirada , es poden dir tantes coses, que no calen pas paraules!
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rachel15 de juliol del 2013, a les 11:59

      Quan el somni s'allarga la caiguda és més forta però bé, què seria del mar de la vida sense aquestes onades? hehee!

      Petoooons!

      Elimina
  6. cantireta14 de juliol del 2013, a les 1:07

    Com en Josep, preciós.

    petons...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rachel15 de juliol del 2013, a les 11:55

      Venint d'una gran jugadora de paraules com tu, és tot un "piropo"

      Gràcies!
      Petons!!!

      Elimina
  7. Rachel15 de juliol del 2013, a les 11:58

    Bona iniciativa.
    M'hi apunto!

    ResponElimina
  8. Audrey18 de juliol del 2013, a les 21:39

    Ostres...què bonic!, aleshores no deixis de mirar-la, no t'escoltis a la raó!, sinó a aquest munt de sensacions que et donen vida!.

    Petonet!

    ResponElimina
  9. Alba3 d’agost del 2013, a les 10:20

    Que bonic Rachel! M'encanten els jocs de paraules.... i si són així de tendres encara més!
    Ptonets!

    ResponElimina
  10. Estrella Polar5 d’agost del 2013, a les 16:56

    Un joc de paraules molt sensible... jo no voldria despertar...

    Una abraçada

    ResponElimina
  11. sa lluna21 d’agost del 2013, a les 10:48

    ...o crits al cel, tot esperant siguin recollits!!??

    Preciós, molt bonic!!
    Bessets :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)