dissabte, 5 de març del 2011

El cigne negre

Som jo i una altra. Som dues; o més.
Deixo de ser jo per ser l'altra que també és jo.
Lluitem. Ens frenem. No som.
Ni l'una ni l'altra, les demés. Segons el moment. Jugant a ser funàmbula.
Sóc moltes. Sóc masses o potser, en el fons, ni jo, ni l'altra, ni les demés.
No som, només sóc, una, la mateixa. Però quina?

Caic, finalment, cap a un cantó de la corda o segueixo lluitant per no perdre l'equilibri?
Sóc o som?


Jugant amb les idees abans d'anar dormir gràcies a "El cigne negre". M'ha agradat molt. Moments de tot. Contradiccions (el pa de cada dia, no?). Imatges boniques. Imatges impactants. Imatges dures. Bona música. Reflexions... Us en penjo el trailer.

6 comentaris:

  1. Jo la vaig anar a veure no fa ni una setmana i em va agradar absolutament. És estrany però soc una adolescent a qui agrada Tchaikovsky(s'escriu així?)no cal dir que la combinació ballet/música per a mi va ser fantàstica. Aquest poema, d'on l'has tret? És preciós. :)

    ResponElimina
  2. Hola noia! doncs sí, la música lligava perfectament amb cada escena de la pel.li...
    Em sembla que sí que s'escriu així. A mi m'agrada la música en general, segons el moment, el context...
    Les paraules són meves. Les vaig escriure ahir, després de tornar del cinema. M'alegra que t'agradin! :)

    ResponElimina
  3. Bona pel·lícula. I bones paraules que et va inspirar!!
    Per a mi aquesta pel·lícula ha estat genial, totalment recomanable!!

    ResponElimina
  4. Thera, merci per visitar el blog i pel comentari. M'he passejat pel teu i m'ha agradat molt. Petons blocaires!

    ResponElimina
  5. No he vist la pelicula, perooo despres del teu poema (precios per cert) em moro de ganes de veurela, et feliçito.

    ResponElimina
  6. Anònim, moltes gràcies pel teu comentari. És agradables i gratificant veure com les petites coses que escric arriben a altres persones

    ResponElimina