De tant en tant, s'ha de cantar la conço més trista del món per adonar-nos de que si volem, no estem tant malament...Petonet i anima't nena.
No cal beure; pot passar en qualsevol lloc i qualsevol situació.Dimarts vaig anar al super a fer compres de cara a Nadal per anar avançant. Em vaig posar a plorar enmig del super recordant Nadals passats. S'acosten dates que ens fan estar més toves. Ja sé que és 'normal' però tot i així costa d'empassar.Ptns
Beure ens ajuda a oblidar, però sols momentàniament, després ve el mal de cap i de vegades comporta altres problemes que es sumen als que ja tenien...ànim! pel que necessites ja saps ;)Petons!! :D
Cadascú tria el que vol escoltar i el que vol oblidar i és normal que ploris per allò que et va fer somriure, amb el temps els punts de vista canvien...I de vegades ajuda, cantar cançons tristes...Petons,M. Roser
Com sempre, gràcies pels vostres comentaris. Ja sabeu, una té moments de tot... ;)Petons!
Però segur que ben aviat resorgirà el teu somriure!! I si no el trobes, avisa'm que et deixaré el meu.Petons, bonica.
Moltes gràcies, Gemma, `però millor no me'l deixis, simplement, contagia'm-el!
De tant en tant, s'ha de cantar la conço més trista del món per adonar-nos de que si volem, no estem tant malament...
ResponEliminaPetonet i anima't nena.
No cal beure; pot passar en qualsevol lloc i qualsevol situació.
ResponEliminaDimarts vaig anar al super a fer compres de cara a Nadal per anar avançant. Em vaig posar a plorar enmig del super recordant Nadals passats.
S'acosten dates que ens fan estar més toves. Ja sé que és 'normal' però tot i així costa d'empassar.
Ptns
Beure ens ajuda a oblidar, però sols momentàniament, després ve el mal de cap i de vegades comporta altres problemes que es sumen als que ja tenien...
ResponEliminaànim!
pel que necessites ja saps ;)
Petons!! :D
Cadascú tria el que vol escoltar i el que vol oblidar i és normal que ploris per allò que et va fer somriure, amb el temps els punts de vista canvien...
ResponEliminaI de vegades ajuda, cantar cançons tristes...
Petons,
M. Roser
Com sempre, gràcies pels vostres comentaris. Ja sabeu, una té moments de tot... ;)
ResponEliminaPetons!
Però segur que ben aviat resorgirà el teu somriure!! I si no el trobes, avisa'm que et deixaré el meu.
ResponEliminaPetons, bonica.
Moltes gràcies, Gemma, `però millor no me'l deixis, simplement, contagia'm-el!
ResponElimina