S'acaba un any més i, inevitablement, acabo fent el què no volia. M'agradaria saber ignorar aquestes dates però els meus òrgans se'm rebel·len: el cap no m'escolta, els pensaments, tossuts i forts, fan que les meves mans es llancin al teclat i escriguin sense el meu permís una mena de balanç d'aquest 2011.
Que aquest any he somiat, he compartit bons moments i he sentit de nou. He volat i he caigut. M'he fet mal però no em fa por tornar a volar. De fet, VULL tornar ha volar. He desitjat i he detestat. He guanyat i he perdut. He viscut més que altres anys però no tot el que hagués volgut. M'he quedat a les portes d'aconseguir un GRAN somni però vaig despertar, a la força. Tot i així, sé i sento que no ha estat un mal any, de fet, ha estat millor que els passats, i ja només això, m'hauria de fer feliç. Però no m'omple, i és que encara em queda molt per descobrir...
Crec que no demano gran cosa, i espero i desitjo que aquesta gran cosa que no demano se m'aparegui aquest 2012. També espero que vosaltres aconseguiu aquestes no grans coses que desitgeu, i com que veig que els pensaments i les paraules sense el meu permís ja comencen a entrebancar-se i a formar frases que no m'acaben d'agradar, em planto, els ordeno a les meves idees i a les mans que parin i deixo pas a unes paraules que crec més encertades per aquest moment: les del gran Miquel Martí i Pol.
No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa…
A totes i tots els qui passeu de tant en tan per aquí ...
espero que visqueu molts bons moments, que us passin l'energia suficient per sobreviure als moments no tan bons que puguin vindre, que espero que siguin pocs,
que el 2012 us porti un sac ple d'agradables sensacions
i ja acabo amb el típic però sincer...
Bon any nou!
Bon any nou!
Igualment Rachel!!
ResponEliminaAquesta és una de les meves poesies preferides.
Espere que en aquest 2012 aconseguisques tot el que vulgues! :D
un bes!
No et preocupis Rachel, si la mà se'n va sola a escriure...això vol dir que inconscientment ho necessitaves. Déu ni do la de coses que has viscut, suposo que de tots colors, una mica com tothom...
ResponEliminaI és una bona manera d'acabar el post amb aquest poema d'en Martí i Pol... jo sempre m'enorgulleixo d'haver-lo pogut entrevistar, perquè era una persona entranyable...
Que aquest 2012, tinguis il·lusions i somnis i en puguis fer realitat molts.
Petons,
M. Roser
Moltes gràcies, guapíssimes!
ResponEliminaigualment!
M.Roser, debia ser un honor entrevistar-li. La veritat que moltes de les seves poesies m'arriben molt endins...
petons
És que jo vaig treballar un temps a la radio del poble, Rachel i vaig anar a casa seva, a Roda, quan ell ja tenia dificultats per parlar. Li vaig enviar les preguntes, i així ja tenia les respostes preparades i les llegia la Montse, la seva dona, perquè ho vam gravar. Malgrat tot, vam poder fer la xerradeta i era una persona que transmetia molta pau.
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Has tingut un any de contrastos, pel que expliques, les dos cares de la moneda, VIURE amb majúscules, què pesin les bones!.
ResponEliminaQue el 2012 et porti aquest gran somni que anomenes i tot de cosetes que et facin somriure. Molt BoN 2012!!, Rachel.
Una abraçada,
Que bo el poema!! En realitat no canvia res que passem de desembre a gener...només ens ho sembla ;)
ResponElimina