Despertes i xoques contra la Terra.
Ets un planeta que s'ha desorientat.
Bell, únic, màgic i...
juganer.
juganer.
No sempre els teus peus segueixen el camí desitjat.
Despertes, xoques i et desintegres.
Sembla que s'acabi el món
però segueixes respirant.
Queda la Melancolia.
Un vídeo original...els planetes juganers, xoquen i es desintegren,
ResponEliminaperò nosaltres malgrat tot si xoquem,
tornem a reviure...tot i que recordem els bells moments passats, envoltats en un vel de melancolia...
Bona nit,
M. Roser
m'agrada molt, imatges oníriques de planetes i l'ús de la segona persona que abasta un jo i un tu alhora, fins i tot un nosaltres... felicitats maca, expressa sentiments d'una manera rodona :)
ResponEliminaLes imatges són de l'inici de la pel·lícula Melancholia del Lars Von Trier. La vaig anar a veure fa unes tres setmanes. Em va agradar però no la vaig acabar d'entendre així que li he anat donant voltes. Finalment, m'ha suggerit aquestes paraules, entre d'altres idees.
ResponEliminaM.Roser, veig que m'has entés a la perfecció! ;) i ho descrius, com sempre, amb les teves belles paraules. Una abraçada blocaire!
Núria, moltes gràcies pel teu comentari. no sé si és rodona o no, però intento plasmar el que sento o penso, i les pel·lícules m'hi ajuden. Un honor que t'hagi agradat! :) Petooons blocaires!
I d'alegria també en som!!!
ResponEliminaMOLT BON ANY, Rachel!
Melancolia és un nom preciós per un planeta.
ResponEliminaUn molt feliç any 2012.
I és que la vida no deixa mai de girar, per sort!, tot i que a vegades, voldries que et deture's...
ResponEliminaLars Von Trier sols fer películes que no deixen mai indiferent...
Petonets,
La cançó és molt maca! ^^
ResponEliminaSovint sembla que s'acabi el món però sempre en queda alguna cosa d'on es torna a començar.
Feliç any nou :)
Gemma, si, per sort, som una mica de tot, no? d'alegria també, encara que a mi, personalment, em costa més de sentir que la melancolia. Espero canviar-ho aquest proper any. Bon any per tu també! :)
ResponEliminaRafael, Melancolia és una paraula maca però trista alhora, no creus?
Audrey, tens tota la raó! La vida no para tot i que a vegades desitjaries tant fer un "kit-kat"!!! o retrocedir...o deixar de ser-hi durant una estona...però res, aquí seguim. Sobre Lars Von Trier, totalmenmt d'acord.
The Little, tens raó, sempre hi ha alguna cosa per la que val la pena renéixer quan t'has desintegrat...
Molt bon any a totes i tots! I com sempre, gràcies per comentar! Petons i abraçades blocaires!
sí...a vegades el pitjor és que el món no s'acaba i hi has de continuar sent!
ResponElimina