El crit sord

Seguint la iniciativa del blog Ara mateix ...

Crido. Crido amb totes les meves forces però ningú em sent. Crido perquè em miro i no em veig, no em reconec. No m'agrada aquest cos. No és el meu cos. No el vull aquest cos!  Que jo no sóc aquest, sóc un altre que simplement hi viu a dins, enclaustrat. En vull sortir, alliberar-me'n, volar! Que aquest tros de carn només em pesa i em limita. Ho intento, obrir-me pas, de la manera que sigui, però no me'n surto i crido...

Ja pots cridar, ja pots punxar, ja pots lluitar que no és res més que fum. Fum que passa desapercebut per tothom menys per tu. Fum que no veus, no palpes però t'impedeix respirar i veure-hi clar. Ves cridant, que et fas mal i res en treus. El teu cos és teu, el teu millor company. Si no l'estimes tu, qui ho farà? Crida, crida ben fort que fins que no et sentis tu mateix t'hi deixaràs la pell i el dolor persistirà.