dissabte, 29 de setembre de 2012

Relats conjunts amb Els tres músics

Ja fa dies que m'he de posar al dia però no trobo les paraules per llegir-me. La constant inconstància m'acompanya i per donar una mica de vida al Desaprenent, m'apunto amb uns quants dies de retard, a la proposta de relats conjunts .
 

 
Com deia Picasso: "Que la inspiració et trobi treballant" així és que, malgrat la meva verba-sequera em planto davant del pc i intento escriure. El que sigui, el primer que em vingui, el que les musses decideixin regalar-me. Em miro "Els tres músics" i penso Va que tu pots! Una paraula, i després una altra, fins que composis una dolça melodia. Me'ls remiro però res, els pensaments resten immòbils, bloquejats, quadrats com els personatges que tinc al davant. La música no sona, només la de la pluja que pica a la finestra, i un pensament, que de realitats n'hi ha tantes com ulls al món. Per molt que inspeccioni el quadre, els tres músics que jo veig de ben segur que no són els mateixos que va pintar Picasso!

19 comentaris:

  1. La frase inicial és molt bona. I de ben segur que els músics que va pintar Picasso no eren així, sinó pobra gent!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segurament no eren així però ell els veuria així, no??? És per això que dic que, sobre la manera de veure les coses, tothom té la seva pròpia!
      Gràcies pel teu comentari! :)

      Suprimeix
  2. A vegades creiem que no estem inspirats i sol cal deixar-se anar una miqueta... :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, dexar-se anar, deixar fluir, no pensar tant i sentir més...
      la pluja hi ajuda
      els tres músics...no sé jejeje!

      Suprimeix
  3. Potser les paraules no surten, però sempre ens queda el so de la pluja, esperada, desitjada... com mil músics tocant alhora!
    Petonet =:)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí, potser no m'arriba la música dels tres música, però per sort també sé gaudir de l'orquestra de la natura.
      Petons!!! :)

      Suprimeix
  4. Potser les paraules no surten, però sempre ens queda el so de la pluja, esperada, desitjada... com mil músics tocant alhora!
    Petonet =:)

    ResponSuprimeix
  5. Un dia que és un regal, tot el dia sento la cançó de la pluja, que dura tant com una simfonia. A mi em relaxa i no m'entristeix gens...
    No m'estranya que aquests músics no t'inspirin , a mi tampoc...I potser eren d'allò més eixerits. No m'agradaria passar a la posteritat amb aquestes pintes, es clar que per gustos...colors!
    Petons de bona nit.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, a mi la pluja i els trons també em relaxen, m'emocionen, com tu dius, dolça sinfonia de la naturalesa. Un plaer escoltar-la des del llit o des del sofà (des del carrer i sense paraigües potser no tant...).
      Els tres músics...segur que tenen el seu encant, segur que per Picasso tenien un significat especial, però per mi han estat simplement l'excusa per escriure quelcom.
      Bona nit!

      Suprimeix
  6. No et sentis decebuda, a mi tampoc em va inspirar molt més.
    Pobres músics! Tot i així, te n´has sortit molt bé!!

    Bessets i bona nit!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Decebuda no me'n sento, almenys m'han servit per actualitzar el blog, que feia dies i dies que volia fer-ho, però no sabia amb què. Potser no té gaire encant, però almenys em serveix per tornar a contactar amb el món blocaire...jejeje!

      Una aferradeta i petonets!!!

      Suprimeix
  7. A mi aquest quadre tampoc m'inspira gaire cosa... però jo, ja se sap, no sóc tan prolífica com la majoria de blocaires que pareu per aquí.
    Però parlant d'en Picasso, sí que m'inspiren o, almenys, em parlen a cau d'orella alguns dels seus quadres de l'època blava i en tinc un parell penjats per les parets de casa; bé no pas els quadres originals, eh?, vull dir llàmines...
    Ara treuré el cap per la finestra i deixaré que les diminutes gotes d'aquest minvant plugim em regalimin galta avall... així aniré a dormir fresqueta!
    Petons!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. jejeje! visualtizar-te traient el cap per la finestra m'ha fet gràcia. Ja trobava a faltar les teves petites bogeries... i és que un somriures abans d'anar a dormir no m'aniran pas malament! Gràcies.
      Petons!!!

      Suprimeix
  8. Quan menys ho esperes la inspiració torna. A mi em passà l'altre dia tornant a casa amb tren desde València. Feia massa que no escrivia i ho necessitava. Necessitava tornar a escriure sense posar-me l'obligació d'estar cara al word contemplant com una autèntica retrassada el full en blanc a la pantalla. En fi, sóc un desastre, ho sé.

    Molta sort Rachel, jo sé que prompte trobaràs la inspiració que necessites!

    Un bes molt fort!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No crec que siguis més desastre que jo! jejeje, en tot cas, segur que tenim el nostre encant ;)

      Ja ho he vist, ja, que estàs inspirada.Me n'alegro.

      Una abraçda forta forta!

      Suprimeix
  9. Doncs jo penso que aquest post ja és prou insipirat... només que haguessis deixat parlar les gotes de la pluja, t'hauria sortit el relat que hi ha amagat entre línies. Petons, i ànims! que tu en saps molt :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Merci Sívia! Les gotes em parlaven però no podia escriure tot el que em deien... era millor deixar parlar al quadre!
      Petonet!

      Suprimeix
  10. Relat molt inspirat sobre la falta d'inspiració.

    ResponSuprimeix
  11. Comentari molt inspirat pel meu relat poc inspirat.
    Per cert, a tu si que et va inspirar el quadre! He llegit el teu post i m'ha encantat!

    ResponSuprimeix