D'internet |
Inquieta, sortia al carrer. No havia pogut gaudir dels seus somnis de migdiada i això l'empipava. Se sentia estafada. Putes companyies telefòniques! Però per un instant, tots els pensaments desaparegueren. Només les carícies d'aquella brisa suau de mitja tarda. L'herba i les fulles dels arbres dansaven al seu ritme i era preciós. Un mar de color verd. I ella allí, absorta, deixava que els seus cabells també ballessin la mateixa melodia. Li cobrien part de la cara però era igual, no era important el que veia sinó el que sentia. La música de l'univers se l'enduia per deixar de ser ella i sentir-se part de tot allò. Fou només un moment, efímer i senzill. Senzillament màgic, i és que ja no se sentia inquieta.
Què bé quan "sentim" aquesta melodia, oi?
ResponEliminaHo hauríem de fer més sovint!
Uns bessets!!
Doncs sí, el q passa que a vegades ens deixem endur per altres sensacions que no ens deixen veure ni sentir el que tenim al voltant.
EliminaPetonets!!!
Això és entrar en connexió amb l'univers, amb l'essencial! Passa molt poques vegades i s'ha d'aprofitar! Molt ben descrit, i espero que viscut ;)
ResponEliminaSom part de l'univers, i quan ens n'adonem, encara que només sigui un instant, és meravellós! :)
EliminaCollopsos Raquel! Això és ben bé una experiència mística!
ResponEliminaPotser mística no, però flipada Rachel si! jejeje!
EliminaEl món és ple de belleses, tant senzilles com grandioses; també terribles: només cal posar-hi la mirada de la voluntat.
ResponEliminaOlga
Les ulleres adequades, el que passa que no sempre les trobem quan les necessitem, no?
EliminaUna abraçada ben forta Olga!
Conec la sensació que descrius... M'alegre que hi haja més gent que experimente aquesta mena d'unió mística. A mi em passa cada vegada que vaig a trescar per la muntanya. Enhorabona pel bloc, he llegit unes quantes entrades i m'he sentit molt a prop del que dius i com ho dius, una mena d'afinitat. Gràcies
ResponEliminaGràcies a tu per visitar-me. Aquesta sensació és un regal que no sempre sé sentir, però quan la trobo m'agrada compartir-la.
EliminaPassaré per casa teva...
Ai, no es podia pas deixar perdre aquest devessall de sensacions reals que li provoca la passejadeta, per culpa d'una simple migdiada, on els somnis haurien estat ficticis...
ResponEliminaEn canvi, la carícia de la brisa suau esbullant-li la cabellera, seguint la música de l'univers, és un petit plaer!!!
Bon diumenge.
Petits plaers, grans moments!
Eliminaperò és que els somnis de migdiada semblen tan reals...que quan no els té els troba a faltar!
Que acabi d'anar bé la setmana, M.Roser!
És la tranquil·litat i seguretat que aporta saber que pertanys a algun lloc. Això és màgia i la resta tonteries.
ResponEliminaUn petó molt fort!
Jo diria que la màgia es sentir que no pertanys enlloc i formes part de tot...
EliminaPer cert, està guapíssima a la nova foto de perfil.
Un petonàs!