dimarts, 16 d’octubre del 2012

Olorant el fred...

D'internet
Respirar el primer fred
Deixar que la seva olor em faci l'amor
m'ompli d'oxígen i de ganes
m'ompli d'energia que em renova
Deixar que la seva olor em faci l'amor
i sentir les seves bones qualitats
esnifar-lo fins arribar a sentir-me aire.
Aire i viva
Viva i respirant
Respirant el primer fred.

14 comentaris:

  1. Respostes
    1. M'alegra que t'hagi agradat, Josep.
      He entrat al teu perfil però no he sabt veure el blog. En tens?

      Elimina
  2. El teu poema molt bonic...
    el fred noooo, no puc amb ell!

    Aferradeta, nina, i bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fred, m'agrada olorar-lo, no sentir-lo. ;)

      Una abraçada, i bona nit!

      Elimina
  3. El fred hi ha molta gent que el troba bonic, i jo pensava, com pot ser? Doncs, mira, llegit aquest poema ho començo a entendre. Molt intens, Rachel!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jejejee! a mi el fred tampoc m'agrada. Bé, sí, una mica, només una mica, lo just per renovar idees i energies, però la seva olor...buuuf! la seva olor m'encisa!

      Elimina
  4. Qui diu fred...això no és ni una petit anticip, he, he...
    Jo sempre he estat molt fredolica, però la calor d'aquest estiu m'ha reconciliat amb l'hivern...
    La veritat, trobo que el fred ens desperta més els sentiments. M'imagino ben abrigada, amb una bufanda fins a les orelles i l'alè que és gela, pel carrer es veuen petites xemeneies que van d'un lloc a l'altre... Respirem l'aire enfredorit i el sents a la cara...El cos ho agraeix.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja, ja ho sé, però sí que vaig sentir per primer cop aquesta temporada,l'olor a fred. És difícil d'explicar, només sé que anava cap a fisio i inspirava cap endins i m'emeplenava de frescor, i em transportava cap a un lloc especial, no sé. M'agrada l'olor a fred... El cos i l'ànima ho agraeixen...
      Petons!

      Elimina
  5. Bellos versos querida y admirada poetisa nos obsequias. Muchos besinos de esta amiga que te da infinitas gracias por hacernos confidentes de ellos.

    ResponElimina
  6. Ja m'agradaria sentir el fred, ja, però aquí no arriba si no és en el teu poema.

    ResponElimina
  7. eii, m'ha encantat que el post és titulés olorar el fred. Saps que sempre he pensat que l'hivern té una olor especial? el fred té una olor? és l'olor del fred, de frescor... m'encanta!!! (deu ser de les poques coses que m'agraden de l'hivern.... la seva olor! heheh)

    ResponElimina
  8. Doncs a mi m'encanta perquè em sembla que m'has entés a la perfecció. No m'agrada passar fred, evidentment, a més, és super inòmodes pel tema roba i capes, però la seva olor...la olor a fred..m'encanta! sí!

    ResponElimina