Aportació als Relats conjunts amb els Jugador de cartes de Césanne |
Si la vida és una partida de cartes no jugo, i menys seguint les regles del joc. No em dona la gana! Si l'atzar m'ofereix unes cartes que no valen una merda, què se suposa que he de fer? Esperar a una repartició més favorable a la propera vida? I si no n'hi ha de propera vida? Com que aquesta qüestió no la tinc resolta encara, m'inclino per empoderar-me de la meva vida, prendre consciència de qui sóc i decidir jo i no una refotuda mà de cartes. M'agrada jugar al poker però no que la vida en sigui una partida, i si així és, ja me n'he cansat. Aquest 2013 penso fer trampes:
desaprendré a jugar com fins ara, canviaré la manera d'utilitzar les cartes i si fa falta, les pintaré dels colors que més m'agradin, sabré detectar les més bones i les utilizaré quan cregui conveient, i les dolentes...les dolentes les cremaré. No em vull de cartes dolentes! Ja hi he conviscut massa temps. Aquest any demano unes cartes fetes a mida: autoestima, ganes, voluntat, plaer, il·lusió, papallones, noves (bones) experiències... Dominaré el joc, el meu joc i quan no m'agradi, el canviaré perquè sobretot...DESITJO GAUDIR! Sí, en majúscules, que la vida la vull viure i no sobreviure!
Així és que a aquest parell els diria que jugo però amb les meves pròpies cartes, les que he dissenyat jo, i abans, com no, faria un bon tragu. Algú s'apunta? Quants més serem, més riurem!
I amb lletra més petita: això és el que voldria, però el com aconseguir-ho, no ho sé...
I ja aprofito per desitjar-vos un molt bon 2013 per tots els qui de tant en tant, decidiu desaprendre una mica amb mi. Moltes Gràcies per donar vida al Desaprenent!
Així és que a aquest parell els diria que jugo però amb les meves pròpies cartes, les que he dissenyat jo, i abans, com no, faria un bon tragu. Algú s'apunta? Quants més serem, més riurem!
I amb lletra més petita: això és el que voldria, però el com aconseguir-ho, no ho sé...
I ja aprofito per desitjar-vos un molt bon 2013 per tots els qui de tant en tant, decidiu desaprendre una mica amb mi. Moltes Gràcies per donar vida al Desaprenent!
Jo també provaré de jugar així. Si ho aconseguixes digués-m'ho.
ResponEliminaFeliç any nou.
Espero que sí, ho vull aconseguir. Si, sí, sí. La primera que s'ho ha de creure sóc jo, no?
EliminaI no ho dubtis, si ho acosegueixo us ho faré saber. Confio que tu també, eh!
Bon any per tu també! Per cert, molt benvingut al Desaprenent! :)
I t'hi ajudaré, perquè jo també m'ho aplico. Me veus? Sóc al teu darrere.
ResponEliminaUna abraçada gran, gran...
Sí, em giro i te dono la mà. Somriem, i és quan més serem, més fàcil serà!
EliminaUn petonàs!!!
És molt bona idea això de canviar les cartes i fer-les a la teva mida per poder gaudir de la vida, encara que sigui difícil d'aconseguir...
ResponEliminaQue aquest 2013 que comença, ho faci amb bon peu!!!
Petons de cap d'any.
La vida hauria de ser fàcil, l'hem de pensar fàcil, l'hem de fer fàcil però...sí, és difícil veure-ho fàcil, n'haurem d'aprendre, no?
EliminaFeliç 2013 per tu també!
Petonets!
Això és un relat-propòsit, tota una declaració d'intencions. A veure si aconsegueixes fer-li trampes al 2013 i tenir sempre les cartes que vols.
ResponEliminaHo vaig escriure perquè així ho vull, tot i que no sé com aconseguir-ho, perquè el dia a dia és el que és, però en el fons penso que fer la declaració d'intencions és el primer pas per aconseguir-ho.
EliminaA veure si entre tots l'enganyem al 2013...
Clar que sí Rachel! El més important a la vida és la intenció amb la que fem les coses... perquè em de "menjar-nos" les cartes que ens dóna l'atzar? No, no.... escollim les nostres pròpies i guanyem la partida d'una vegada per totes!
ResponEliminaPotser no ho aconseguirem a la primera, ni a la segona.... però mentre hi hagi la intenció i haurà la possiblitat!
Una abraçada gegant bonica, i que tinguis un 2013 ple de moments feliços!
Això intento, projectar el que vull i començo amb les paraules, que són el que donen forma a la nostra realitat. A veure si aprenc a utilitzar-les, a fer màgia i a escriure la realitat que vull, sense angoixes i parides d'aquestes! hehehe!
EliminaUn petonàs!!! i un 2013 ple de moments agradable per tu també!!!
Algú ho havia de dir...
ResponEliminaA fer trampes i, a més t'acompanyo!!!
Què realment l'any canvi de debò, que no sigui un 2012+1, amb les regles de l'any passat més un, si no un 2013, un any nou.
I si no, com tu dius, un bon "tragu"...
Per cert, la lletra petita és tan petita que no la veig, jejeje
Que tinguis un any ple de...TOT
Petons
Josep
En el joc mai faig trampes, però a les cartes de la vida...ara toca fer-els-hi la pirula!
EliminaLa lletra petita és la meva part més pessimista, que sempre està allà contradient-se amb l'altre Rachel, doncs hi diu que és el que vull però que no sé com ho aconseguiré...
Jo també desitjo que aquest any t'acabid d'omplir.
Un petonàs!
Crec que la primera carta ja l'has tirada amb aquest relat ple d'intencions i propòsits. Segur que la partida serà molt interessant, jo també m'hi apunto, m'agrada el joc que proposes. Bona entrada d'any, bonica!!
ResponEliminaDonc´s sí, la partida ja ha començat! Intentaré pintar més cartes, inventar-les si cal , reinventar-les...per tal de gaudir! Espero que tu també ho facis!Bon any, guapa!
EliminaJo també m'hi apunto, Rachel!
ResponEliminaGenial manera d'afrontar la partida! Un dia comentava a algú molt especial que si jugues a pòker no és necessari tenir les millors cartes, tan sols creure que les tens i fer que la resta de jugadors també ho creguin. D'aquesta manera la mà serà teva, independentment de quines cartes t'hagi donat el cabronet de l'atzar, que moltes vegades està despistat en altres temes i no acaba de ser del tot just. Però si tu decideixes agafar el control de la partida, ningú podrà guanyar-te. No en tinguis cap dubte.
I, com diu la Sílvia, la primera carta ja l'has jugada tu amb aquesta declaració d'intencions. A partir d'aqui, la resta sempre es veu molt més a l'abast.
Una abraçada forta… i un comodí perquè te'l guardis sota la màniga… que mai se sap! Però… shhh… no li diguis a ningú. ;P
És molt interessant això que dius, i tens raó: creure en un mateix, en les pròpies possibilitats, creure's-ho de veritat! és la millor carta que hom pot jugar, (però de vegades costa trobar-la...)
Eliminaaixí és que, per si de cas, accepto amb molt de gust el teu comodí. Gràcies! ;)
ostres i tant! pots tenir molt bones cartes i perdre la partida Rachel, i ja et contestaré el missatge i en parlem :)
EliminaM'encanta aquest post, dius amb lletra petita que no saps com fer-ho però jo crec que ja has començat a fer-ho...
abraçada!!!
Potser sí però.....hi ha tanta lletra petita que no escric!
EliminaUn petonàs!!!
uooooo! No soporto los camiones, pero reconozco que éste sí, es un buen regalo. Gracias!!! e igualmente!
ResponEliminaNo desitgis: ¡Fes-ho, ja! Perquè de bones intencions l'infern n'és empedrat, però els fets són els que ens queda.
ResponEliminaForça i salut, i aprèn més cada dia.
Vull fer però...............................................................................................................els punts suspensius també estan dins el meu cap!
EliminaSalut!
Bastantes trampas nos han hecho los banqueros y políticos
ResponEliminade pacotilla.
buen fin de semana y feliz año.
un saludo.
Pues deberemos aprender a hacer trampillas nostoros, no?
EliminaGracias e igualmente.
Un abrazo!
Ja pot tremolar el 2013, però, encara et queda algun as a la màniga, oi?
ResponElimina:)
Espero que sí, que els asos apareguin quan més falta em facin! i si no, hauré d'aprendre a fer-ne... ;)
EliminaClaaar!Em faltava l'amen. Ara segur que ho aconseguiré!
ResponElimina