Tan sols unes paraules per fer néixer la Il.lusió.
Unes quantes gotes de Desig per créixer, però no el suficient per madurar, perquè tot i que el Seny i la Raó l'avisaren -que no jugués amb la Imaginació ni l'Esperança, que es podria fer mal-, va fer cas omís al seu consell i es va enlairar, així, com si res, fins que el Silenci li tallà les ales i s'estavellà contra la Realitat.
La Il·lusió es va trencar i de les seves restes va aparèixer la Decepció.
Tan sols unes paraules, o un somriure, o una mirada...
per fer renéixer la Il·lusió.
 |
| Il·lustració Vincent Caccioti |
Tan sols unes paraules, o un somriure, o una mirada...
per fer renéixer la Il·lusió.
Si em permets l'atreviment, m'agradaria que, al final d'aquest relat et vingués de gust possar-hi aquesta frase:
ResponElimina"Tan sols unes paraules per fer renéixer la Il·lusió."
Hi ha qui diu que només ens hem d'aixecar una vegada més de les que caiem. Jo, des de fa un temps, cada dia ho tinc més clar.
Et desitjo un 2013 ple d'il·lusió. Un petó enorme!
La veritat és que quan el vaig escriure m'ho vaig plantejar, d'acabar-lo fent renéixer la Il·lusió, perquè més tard o més d'hora, sempre acaba tornant. Com deia el sabi poeta, cal que neixin flors a cada instant, i perquè això passi, suposo que ho hem de projectar nosaltres, amb les nostres paraules i els nostres pensaments, així que...ara mateix t'agafo la frase i acabarem bé el relat.
EliminaMoltes gràcies per la felicitació. Jo també et desitjo un 2013 amb un sac ple d'il·lusions i bons momennts. Un petonàs!
M'encanta. M'encanta. M'encanta aquest petit gir que hi has afegit. El que permet acceptar els mals moments però mai resignar-se a ells. Fantàstic.
EliminaI encara més el teu comentari de resposta que li has deixat a sa lluna:
"He fet renéixer la Il·lusió! Perquè m'he dit, "què collons! Per una cosa que pots decidir, escriure, fes que acabi bé!" Ara sí, Rachel!
Sigues feliç, però molt!
és q és veritat, vaig rellegir el text i els comentaris i vaig pensar "tonta, per umna cosa que decideixes tu!!! fes que acabis com vols (i com saps que passarà)" perquè és així, per sort, la il·lusió reneix.
EliminaIntento ser el més feliç que puc. Espero que tu també!!!
:(( que triiiist!!!! la il·lusió no es pot perdre, el seny i la realitat són uns carques.... mai seràn feliços.
ResponEliminaUn petonàs Rachel!!! i bona entrada d'any!
sí!!! són unes carques, però no solen equivocar-se, encara que...quin avorriment, no???
EliminaPotser sí, potser millor equivocar-se i il·lusionar-se!
Petoooons il·lusionats!!!
Molt bon any també per tu! :)
El problema és que hi ha situacions que s'han de viure d'aquesta manera. Si no hi vas amb tot no es pot aconseguir res. I llavors, és clar, de vegades falla, i la patacada és forta.
ResponEliminasí, és la nostra manera d'aprendre, no? I encara que a estones sembli que no, que tot és negre i/o notes un buit que no saps com emplenar, sempre tornem a aixecar-nos.
EliminaNormalment, els enunciats i les grans paraules resulten buits perquè no toquen la realitat. Val més cenyir-se al toc tebi de la fusta al sol, a la tassa que fumeja, a la corretjola que floreix, humil, a la roba suau que ens acaricia... no en podem tenir decepció sinó la petita alegria dels dies.
ResponEliminaMolt bon any per a tu.
Gaudir de la màgia del dia a dia, dels petits detalls, ingredient indispensable per a la recepta de la felicitat. Espero que amaneixi els dies del teu 2013!
EliminaLa imaginació vola, la il·lusió creix i, les expectatives altes esdevenen imparables.
ResponEliminaQuè has de fer? Viure-les!!!!
Si, després te la fots...
No hi ha ni vacuna, ni cura...
Molts petons
Josep
Sí, es tracta de viure, de sentir, i quan jugues hi entra tot: els bons moments i les patacades. Crec que els uns no existirien sense els altres, no?
EliminaAixí que tot i que no hi hagi cura, contagiem-nos d'il·lusions!
Petooons!!!
Tot i que una mica (força) trist, m´agrada com has explicat el procés de la il.lusió. No sempre, sortosament, s´acaba en la decepció. I si és així, cal que neixin noves il.lusions.
ResponEliminaAferradetes dolces, amb un desig...
que siguis sempre molt, molt feliç!!
Eis, ara ja no ho és tan de trist! ;)
EliminaHe llegit els vostres comentaris, i la petició d'en Jaume ha respost als dubtes que tenia quan el vaig publicar. He fet renéixer la Il·lusió! Perquè m'he dit, "què collons! ^Per una cosa que pots decidir, escriure, fes que acabi bé!"
Una abraçada ben forta!
Tu taambé, sigues feliç!
Jo crec que les il·lusions néixen, creixen, es reprodueixen i inevitablement moren. Com tu molt bé ho has explicat en forma d'al·legoria. La Decepció és l'altra cara de la il·lusió i hi és ens agradi o no. Però tal com et diuen més amunt, val la pena viure totes les cares per poder triar la que més ens agradi. Així que et desitjo molta il·lusió renovada per a l'any que ve a corre-cuita. Petonets, bonica!!
ResponEliminaHo has explicat perfectament, suposo que com la llum no existiria sense la foscor, de la mateixa manera, la il·lusió no existiria sense la decepció, però sí, val la pena decepcionar-se per tornar a il·lusionar-se, el que passa que en el moment decepció la sensació no és gens agradable...
EliminaSí, tinc un sac ben obert per rebre la Il·lusió i no deixar-la marxar!
Petons!
Ens has pintat la il·lusió, gairebé com una poció màgica...
ResponEliminaPotser amb unes quantes gotes més de desig, creixerà fins madurar, farà cas al seny i la raó i deixarà tranquil·la la imaginació, però conservant l'esperança...
Així, encara que toqui de peus a terra, sempre podrà mantenir el somni i el silenci restarà silenciós i la realitat no farà tan de mal i no hi haurà decepció...
Perquè l'esperança encara és aquí oi ???
Que tinguis un Bon Any i conserva la il·lusió(controlada)i sobretot l'esperança!
Es poden controlar les il·lusions???
EliminaEn tot cas, en el fons, molt en el fons, esperança sempre n'hi ha, i això és el que compte, el que tenim a dins, encara que a vegades no es deixi veure.
Deixarem que la Il·lusió torni a florir...
Bon Any també per tu, estimada Roser.
Una abraçada!
ostres molt bo! potser hem dit coses semblants amb paraules diferents no? jo em preguntava si seria capaç i tu afirmes que sí, que serem capaces de tornar a tenir il·lusió... segur que sí :)
ResponEliminaDe fet, en la primera versió no ho afirmava, l'última frase no hi era, però després de llegir alguns comentaris i de pensar-ho la hi vaig afegir. Vaig pensar, perquè torni a renéixer primer ho he de voler escriure, no?
Elimina