Tremola tot, tremolo jo.
Qui és el boig?El món que veig o el món que penso?
Tremolo jo, tremola tot.
Vull colors només veig grisos
Vull volar però no tinc ales
I tremolo, jo i el món.
Qui és més boig?
Vull ser núvol i jugar amb
el sol
Vull tocar el cel, et vull tocar a tu
El món córrer i jo paro
No miro i veig més que mai
Tremolo jo, tremola el món.
Obro els ulls i no veig res.
Qui és el boig?
El món és boig, és ple de contradiccions. Però gràcies a això surten poemes i reflexions com aquesta. M'agrada quan dius: "no miro i veig més que mai". Si això és ser boig, jo ja hi firmo.
ResponEliminaSí, de contradiccions el món n'és ple, i el meu cap...heheeh!
EliminaEscriure és una manera de treure-ho, no?
I a mi em sol passar, tanco els ulls i veig de tot! ;)
On està la normalitat? La normalitat la marco jo mateixa, així que tot el que sigui diferent a mi pot arribar a ser el boig, no?? Així que no cal donar-hi més voltes, la bogeria és una paraula que fa tremolar... i per tant, ben lluny! Segur que hi ha altres paraules per descriure aquests pensaments estranys que formen part de tota persona humana... El que passa és que n'hi ha que ho dissimulen molt bé i altres ens entossudim en que allò no és normal...
ResponEliminaUna abraçada Rachel!
normalitat, bogeria...són conceptes inventats, suposo que per aquesta absurda obsessió que té l'ésser humà de catalogar a les persones.
Eliminaen tot cas, amb les meves paraules no volia catalogar res. simplememnt van sortir així...
Petonàs!
T'aconselle llegir L'alienista de Machado de Assís.
ResponEliminaMerci. M'apunto la recomenació!
EliminaEl món, Rachel, el món està ben girat.
ResponEliminai les persones que l'habiten encara més!
EliminaAquests terrícoles, no hi ha qui els entengui!
Jo també diria, d'entrada, el món que no hi ha qui l'entengui i no se sap si volta del dret o de l'inrevés, però tots en tenim algun rampell (de bogeria),de tant en tant, ja que de vegades ens embranquem en coses surrealistes, i el més senzill ho deixem passar de llarg...I ens fem preguntes que ja sabem que no tindran resposta, però que seria la vida sense una mica d'insensatesa!
ResponEliminaPetonets.
això mateix! a voltes, l'actitud més sensata és ser insensat.
Eliminai de fer preguntes que no tenen resposta, aquí en tens una experta, tot i que últimament n'estic desaprnent. De vegades s'ha de saber parar perquè si no...pares boig! hehehe
Més petonets!