dimarts, 5 de març del 2013

Sensacions tremoloses


 
 
Tremola tot, tremolo jo.
Qui és el boig?

El món que veig o el món que penso?

Tremolo jo, tremola tot.

Vull colors només veig grisos

Vull volar però no tinc ales
I tremolo, jo i el món.

Qui és més boig?
Vull ser núvol i jugar amb  el sol

Vull tocar el cel, et vull tocar a tu
El món córrer i jo paro

No miro i veig més que mai
Tremolo jo, tremola el món.

Obro els ulls i no veig res.
Qui és el boig?




10 comentaris:

  1. El món és boig, és ple de contradiccions. Però gràcies a això surten poemes i reflexions com aquesta. M'agrada quan dius: "no miro i veig més que mai". Si això és ser boig, jo ja hi firmo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, de contradiccions el món n'és ple, i el meu cap...heheeh!
      Escriure és una manera de treure-ho, no?
      I a mi em sol passar, tanco els ulls i veig de tot! ;)

      Elimina
  2. On està la normalitat? La normalitat la marco jo mateixa, així que tot el que sigui diferent a mi pot arribar a ser el boig, no?? Així que no cal donar-hi més voltes, la bogeria és una paraula que fa tremolar... i per tant, ben lluny! Segur que hi ha altres paraules per descriure aquests pensaments estranys que formen part de tota persona humana... El que passa és que n'hi ha que ho dissimulen molt bé i altres ens entossudim en que allò no és normal...
    Una abraçada Rachel!

    ResponElimina
    Respostes
    1. normalitat, bogeria...són conceptes inventats, suposo que per aquesta absurda obsessió que té l'ésser humà de catalogar a les persones.

      en tot cas, amb les meves paraules no volia catalogar res. simplememnt van sortir així...

      Petonàs!

      Elimina
  3. T'aconselle llegir L'alienista de Machado de Assís.

    ResponElimina
  4. El món, Rachel, el món està ben girat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i les persones que l'habiten encara més!
      Aquests terrícoles, no hi ha qui els entengui!

      Elimina
  5. Jo també diria, d'entrada, el món que no hi ha qui l'entengui i no se sap si volta del dret o de l'inrevés, però tots en tenim algun rampell (de bogeria),de tant en tant, ja que de vegades ens embranquem en coses surrealistes, i el més senzill ho deixem passar de llarg...I ens fem preguntes que ja sabem que no tindran resposta, però que seria la vida sense una mica d'insensatesa!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. això mateix! a voltes, l'actitud més sensata és ser insensat.

      i de fer preguntes que no tenen resposta, aquí en tens una experta, tot i que últimament n'estic desaprnent. De vegades s'ha de saber parar perquè si no...pares boig! hehehe

      Més petonets!

      Elimina