divendres, 12 de juliol del 2013

Paraules mudes

Volia dir-te que la teva mirada em fa somriure, 
per això el meu seu somriure et vol mirar.
Si et miro et desitjo,
i quan et desitjo et somio.
Somiar-te em desperta
però quan desperto et perdo.

La teva mirada em perd
això volia dir-te,
però la raó m'ha dit que calli,
i com que no puc callar
et parlo amb aquestes paraules mudes.
Shhh...

Il·lustració de Monique Passicot


18 comentaris:

  1. Simplement preciós...
    i, no callis, amb paraules mudes, amb mirades cegues.

    Petons silenciosos, shhhhh

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe! Jo vaig fent, sí, com tu dius, paraules mudes, mirades cegues, carícies que no toquen...

      Petons callats!

      Elimina
  2. Les paraules mudes sovint diuen més que callen.
    Jo m'apunto al comentari d'en Josep: simplement preciós.
    Ja et trobàvem a faltar, Rachel!

    Petons (però sonors… per compensar tant silenci…) ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que t'agrADés. No sabia si publicar-lo perquè el trobava com massa...no sé...massa...tendre? flower power? Però era el que sentia i em va servir per desfogar-me, a més de saludar als amics blocaires, que últimament no entro gaire per aquestes terres...hehehe!

      Petons!!!

      Elimina
  3. Respostes
    1. La mirada és un cercle viu i precís, l'accés únic capaç d'enderrocar qualsevol pell de pedra...

      Petons Rachel.

      Elimina
  4. Només cal que un somrigui, perquè el somriure s'encomana...
    Potser que intentis allargar el somni, i així en gaudiràs més temps...
    I és que amb una mirada , es poden dir tantes coses, que no calen pas paraules!
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan el somni s'allarga la caiguda és més forta però bé, què seria del mar de la vida sense aquestes onades? hehee!

      Petoooons!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Venint d'una gran jugadora de paraules com tu, és tot un "piropo"

      Gràcies!
      Petons!!!

      Elimina
  6. Ostres...què bonic!, aleshores no deixis de mirar-la, no t'escoltis a la raó!, sinó a aquest munt de sensacions que et donen vida!.

    Petonet!

    ResponElimina
  7. Que bonic Rachel! M'encanten els jocs de paraules.... i si són així de tendres encara més!
    Ptonets!

    ResponElimina
  8. Un joc de paraules molt sensible... jo no voldria despertar...

    Una abraçada

    ResponElimina
  9. ...o crits al cel, tot esperant siguin recollits!!??

    Preciós, molt bonic!!
    Bessets :)

    ResponElimina