dimecres, 21 de setembre del 2011

Des del llit

El meu cap sobre el coixí.
Tanco els ulls i dono voltes. No sé si és la música o les tres birres que m'he begut. Donar voltes i...
Viatjar, viure, conéixer, experimentar. M'agradaria...
De moment, però, em transporto sense moure'm. Em moc sense transportar-me, i volo sense enlairar-me.
Des d'aquí, des del llit.
Així, si caic, que cauré (tard o d'hora tothom cau), no farà tan de mal.



P.D. De les lletres en italià no en tinc gaire idea del què volen dir, però la música i les imatges em transporten.

3 comentaris:

  1. Es bo deixar-se endur pels somnis durant uns moments. Llàstima que la realitat truqui a la porta sempre.

    Ptns.

    ResponElimina
  2. sí, la realitat sempre hi és, i a vegades punxant.
    Per sort, també és canviant...

    Petons per les dues! i com sempre, gràcies per llegir-me i comentar!

    ResponElimina