Serena.
Serena però trista.
Serena i trista, no podia evitar, a vegades, sentir que li havien tallat les ales abans de volar.
No ho sentia, sabia que era una realitat.
Realitat canviant...
Serena.
Serena i trista.
Serena i trista però somiadora, encara a vegades, li semblava veure fades al seu voltant.
Fades que, de tan en quan, s'asseien sobre el seu nas, la miraven directament als ulls i li deien que d'ales se'n podia fer unes a mida...
Ara sí, ara no.
Ara les veia, ara no.
Ara serena, ara no i anava fent.
Fent i desfent.
Fent i desfent i somiant. A vegades desperta, a vegades només adormida.
Serena però trista.
Serena i trista, no podia evitar, a vegades, sentir que li havien tallat les ales abans de volar.
No ho sentia, sabia que era una realitat.
Realitat canviant...Serena.
Serena i trista.
Serena i trista però somiadora, encara a vegades, li semblava veure fades al seu voltant.
Fades que, de tan en quan, s'asseien sobre el seu nas, la miraven directament als ulls i li deien que d'ales se'n podia fer unes a mida...
Realitat canviant...
Ara sí, ara no.
Ara les veia, ara no.
Ara serena, ara no i anava fent.
Fent i desfent.
Fent i desfent i somiant. A vegades desperta, a vegades només adormida.
La realitat sempre canvia, ja que nosaltres som els que canviem (encara que no ens ho sembli).
ResponEliminaSort tens d'estar serena davant els canvis. A mi em desequilibren massa.
Ptns.
ales a mida... m'agrda.
ResponEliminam'agrada!
ResponEliminaNo sempre estic serena...parlo de canvis que fa set anys q van començar, i encara ara, fan mal.
ResponEliminano sé ni quina mida...ni tan sols sé cosir, gatot
m'agrada k t'agradi, maria
petooons