Aui he viatjat lluny. Amb algunes persones conegudes i d'altres que no. No sé ben bé a on, a un futur incert, fosc. Amb algun moment eròtic fins i tot, però misteriós, desconegut. M'agrada somiar, però de vegades em fa por. Em faig por. Quan viatjo tan lluny em desperto amb una sensació estranya, com en un estat de shock, intentant digerir i posar sentit al món ilògic que acabo de visitar . A més, avui m'hi acompanyava el següent pensament...
...perdre la memòria i només enrecordar-te d'una única persona al món, i que aquesta persona en qüestió passi de tu. Por. Haver de viure amb uns desconegtus que representa que són la teva família però tu no els reconeixes. Són la teva família però no te n'enrecordes. Pànic...
No sé per què el somni d'avui m'ha transmés aquest pensament. No hi sé trobar el lligam perquè la part que més o menys recordo del somni hi sortia gent coneguda , però quan m'he despertat sentia això. Coses de somnis suposo, del subconscient... món que a la seva manera ens envia senyals però que moltes vegades no sabem desxifrar. Avui n'és el cas.
Per sort, no he perdut la memòria (tot i que no estaria malament tenir la capacitat de borrar alguns records concrets), encara recordo els membres de la meva família i a més d'una persona d'aquest boig món que habitem.
Jo avui també m'he despertant recordant a una persona especial. Després he caigut en compte que ara passa de mi...
ResponEliminabé, de fet, quan he explicat aquesta sensació de no tenir memòria, no pensava en ningú en concret. ha estat molt estrany, pk és el que m'ha transmés el somni, aquesta idea, "t'imagines no recordar-te de res ni de ningú?haver de viure amb unes persones q diuen que són la teva família però tu no els reconeixes com a tal?" no sé pk, pensaments estranys que a vegades m'envaeixen.
ResponEliminaperò t'entenc, jo sovint, tb penso massa en algú que passa de mi...què hi farem?
petons guapa!