Plou.
Bona companyia.
I de tan en quan un tro que millora la banda sonora de la migdiada.
Sento les gotes de pluja estavellant-se contra el vidre.
M'agradaria ser una d'elles.
Estavellar-me i no trencar-me.
Deixar-me lliscar fins ves a saber on.
Ni principi ni fi.
Fluir, simplement.
Sembla tant bucòlic.... però la realitat és que quan has de sortir a portar/recollir les criatures de l'escola cau un xàfec de mil dimonis. Llavors malaeixes la pluja i la mare que la va...
ResponEliminaQuan arribes a casa ha deixat de ploure, clar. Tu ja estàs xopa fins la mèdula.
Cel·lebro que algú en gaudeixi de la pluja!
M'encanta que plogui quan estic a casa. Llàstima q avui estava a la feina...no l'he pogut gaudir del tot...
ResponEliminasí, ho reconec, si has de fer coses no és gaire bona companyia, la pluja...
ResponEliminaper+ò des de darrera la finestra, o sota d'un porxo, és un plaer, una agradable companyia...i és que com diuen, mai plou a gust de tothom.
com sempre, moltes gràcoies per comentar!
petooons!
i a intentar fluir...com les gotes de pluja...
la pluja d'ahir em va agafar també anant a l'escola a recollir els gatets...
ResponEliminaanava conduint i gravant amb el mòbil
:D
semblava la fi del món però el món ha continuat rodant.
Aquesta tarda pensava agafar el cotxe i anar a l'empordà. Potser ho faré demà...
tinc ganes de sal de mar.
Pense que la pluja és màgica, especial. Em passaria hores i hores mirant com plou per la finestra, i quan isc al carrer per molt que agafe el paraigües sempre acabe xopa de cap a peus, però és divertit. La pluja fa que la tardor siga més agradable. Una peli i una manteta a casa també venen bé :)
ResponElimina