Trosset de tarda

Em planta un trosset de la tarta que acaba de fer al davant i em diu "espera't una mica que crema" però embriagada per la seva olor, no me n'he pogut estar. L'he començat a agafar per aquí, per allí, com que encara era calenta se'm desfeia a les mans, ara la mossego per aquí, ara se'm cau el trosset de la punta i...ai! que crema, però em ve de gust i segueixo jugant amb el trosset de tarta a mitja tarda...

No tindria res d'estrany si no fos que jo no ho acostumo a fer això. Els petits plaers els faig durar, i si fa falta, m'espero. Per exemple, si estic llegint un llibre que m'agrada molt ho faig ben a poc a poc , o si miro una sèrie que m'encanta, intento anar capóitol a capítol, de setmana en setmana, i fer-la durar. O si menjo alguna delicatessen de les meves, l'hi faig petites mossegades per tal d'allargar l'estona de plaer. Sempre esperant el moment ideal per tot... però em sembla que de moments ideals no n'hi ha.

Avui no me n'he pogut estar, i he caigut en la temptació abans d'hora... Potser és que ja me n'he cansat de dosificar-me tant. Potser és hora d'aprofitar al màxim tots els petits plaers que pugui tenir. Que si m'acabo una cosa que m'agrada, ja en vindrà una altra que m'agradi més, no?


P.D. Això sí, entre mossegada i mossegada encara he parat a fer-li la foto... Encara em queda tant per desaprendre!