 |
| Nicoletta Ceccoli |
Com un peix...
Amb ganes d'escaparse'n,
d'aprendre altres maneres de sobreviure,
de fer l'Amazones.
Se sent atrapat.
No sap sortir de l'acollidora peixera.
Té aigua, algues i menjar,
té vidre, veu però no viu.
Com un peix estancat,
que desitja tenir ales
enlairar-se i canviar de peixera.
Vinc del blog de la Roser Algué, que t'aprecia.
ResponEliminaEn efecte, poema i dibuix són tota una filigrana. Felicitats.
M'alegro que t'hagin agradat!
EliminaUna abraçada!
És que aquest peix(metàfora)no se sent lliure...I una presó per més que tingui els barrots d'or, segueix sent una presó...Ell vol explorar d'altres mars que li poden aportar coses noves, però és clar, aquí es troba protegit i no gosa sortir al món desconegut...Quan s'hi atraveixi se sentirà lliure.
ResponEliminaPetons i somriures.
Amb moltes ganes que aquest peix arribi al mar...
EliminaPetons de bona nit!
La vida sempre ens fa fluctuar entre aquests dos impulsos: el de voler conèixer món i el de voler quedar-nos a casa. El secret és anar-los combinant i fer cas a un dels dos quan tiba massa. Surt, surt!!
ResponEliminaEl peix vol sortir, conèixer, experimentar però li manquen certes hablitats...esperem pugui sortir aviat i compartir-ho!
EliminaNo no...és qüestió de posar-s'hi, com s'estigui!! Però quan s'estigui preparat. Les habilitats les adquireixes amb l'experiència
Eliminam'he de posar les piles! però costa...no sé ben bé com sortir de la peixera...
Eliminabellos son los versos que nos regalas sensible poetisa, infinitas gracias por hacernos participes de ellos. Besinos de esta admiradora.
ResponEliminaInfinitas gracias a ti, por leerme y dejarme escritas estas preciosas palabras, que no solo dan calor al blog, si no tb a mi alma! Petons!!!
EliminaHan estat tantes i tantes nits les que he somniat escapar de la peixera!
ResponEliminaM'agrada haver trobat aquest racó.
Felicitats per la poesia, una abraçada!
I a mi m'agrada que t'agradi haver-lo trobat! Molt benvinguda!!! Una gran abraçada i ens veiem per la blogosfera!
Elimina