dimecres, 23 de maig del 2012

Regals blocaires

Aquesta setmana he tingut dos regals blocaires. Per una banda el de la Roser, que sempre té temps per llegir-me i dedicar-me alguna de les seves carinyoses paraules, i per l'altra, la Judit, que té ganes d'endolcir-me la vida i jo, amb molt de gust, he acceptat el seu cor de xocolata.
Gràcies a les dues per pensar en el meu blog a l'hora d'escollir certs paratges virtuals que us agradessin.



No sé ben bé com va la cadena, potser hauria d'escollir alguns blogs que segueixo, però simplement em limitaré a dir que per mi, cada persona que entra i em llegeix ja és un regal. I si a sobres decideixen donar caliu al blog amb es seus comentaris, l'alegria és doble. La veritat és que compartir paraules i sentiments a partir d'aquesta eina és màgic, perquè, i ho dic totalment en serio, els vostres comentaris moltes vegades han dibuixat somriures a la meva cara en dies que tot pintava gris. Així és que només volia donar les gràcies a tots als qui, de tant en tant, passeu per aquí i feu d'aquest espai un lloc més acollidor.

El millor regal és poder compartir paraules, sentiments, sensacions...amb persones que no coneixo físicament però que sento properes. Llegir-vos m'enriqueix!

10 comentaris:

  1. Felicitar-te pel teu blog DESAPRENENT A VIURE. Sóc Carles Valls de Printcolor www.printcolorweb.com impremta especialista en llibres. Hem llançat una Promoció als bloggers i els hi regalem un llibre de tapa dura. Podria ser un llibre sobre el teu blog o d’un altre contingut.

    A canvi, et demanem que ens expliquis la teva experiència en el teu blog una vegada hagis rebut el llibre.

    Et passo un enllaç amb la informació de la promoció bloguera:
    http://www.printcolorweb.com/spa/item/libroblogueros.html
    T’interessaria? Tens alguna altra proposta?

    Si em contestes aquest e-mail et regalem 25 punts de llibres gratis (cvallsca@gmail.com)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva visita i la informació, Carles. No acabo d'entendre això que expliques del llibre. En tot cas, ja entraré a l'adreça que em passes i m'ho miraré.
      Gràcies!

      Elimina
  2. Penso que has trobat una bona solució que si a tu et satisfà, segur que als altres també. Quedat amb la il·lusió que fa sempre rebre un premi( per duplicat), encara que sigui petitet...
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molta il.lusió, Roser, de veritat! però encara més q em comentin, q em llegeixin, q compartim, q ens entenem, q malgrat les distàncies i les desconeixences, trobem un punt de connexió!
      Petons!

      Elimina
  3. Jo no puc desaprendre a viure perquè encara no he après a viure, i no n'aprendré fins l'últim moment de la meva vida en consciència: cada dia porta la seva pròpia diferència, petita o gran.
    Un dels estímuls d'aprendre a viure ara és trobar blogs com els teus i descobrir la gent i els seus entorns. No m'agradaria pas desaprendre'ls...
    La curiositat facilita els aprenentatges i obre els horitzons.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc he après a viure, és una tasca constant. Però sí què he après que hi ha coses que havia après que no em serveixen de res, i és hora de desaprendre-les per aprendre'n de noves i més útils. Aprendre i desaprendre van de la mà. No pots omplir la mpotxilla si no la vas buidant de càrregues inútils. Quan parlo de desaprendre, parlo d'això. Un dia me'n vaig adonar que moltes de les coses que (volent o sense voler) havia après no em servien de res, més aviat el contrari, em bloquejaven. Vull desaprendre la por, per exemple, la vergonya, la idea preconçebuda del que en teoria ha de fer una noia de 27 anys, etc. etc. etc.
      En fi, com sempre, gràcies per dir-hi la teva.
      Una abraçada!
      Jo també aprenc -i desaprenc- molt visitant altres blogs!

      Elimina
  4. Rachel, llegir-te és un regal, gràcies per escriure :)

    ResponElimina
  5. El regal és que per a tu sigui un regal. GFràcies a tu per esquitxar-me! Petooons!!!

    ResponElimina
  6. Lieblich Rachel, quin dia més inspirat que tenies, aquest dimecres! Que hi havia lluna plena? És estrany, però no ho recordo.
    Udols i ptons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haurem d'esperar a la setmana vinent perquè la Lluna plena ens faci vibrar, somiar i udolar. Mentrestant, ens hem de conformas en aquests trossets de meló que va penjant al cel.
      Mossegades de vampir i petons!

      Elimina