Animalia

Entre gossos, gat i un bitxo verd que acaba d'entrar. Els observo i jugo a imaginar-ne les expressions. Ells dos, que van d'adults, posen cara seriosa de "a mi no m'emprenyis que jo passo d'aquestes collonades". La miren, tranquils, des del banc del menjador, sabedors que la petita boja Glauca no s'hi pot enfilar. Tot i així, i amb les mateixes ganes que té un nen de descobrir món, ella no es dona per vençuda i ho intenta. Li és igual que la deixin de banda, els provoca amb cara de "pillina"...

El Pitu la mira i ni s'immuta. És curiós, però des de la seva arribada sembla que s'hagi envellit de cop. Ella, que gaudeix d'una sobredosi d'energia, se'l mira i el segueix cap a l'habitació, li vol mossegar les orelles però ell no es deixa, i és que la petita juga amb tot, ara amb la fregona, ara amb els meus peus. L'Andreu que, com no, va a la seva, segueix al banc. Com tots els gats, és un ésser superior i té l'habilitat d'aparèixer i desaparèixer per art de màgia. Sense ser-hi del tot, percep magistralment tots i cada un dels moviments que s'esdevenen a la casa. Ara mateix acaba de detectar la nova presència voladora, el bitxo verd, a qui mira fixament mentre fa una paradeta sobre el marc de la foto del meu germà petit. La Glauca segueix amb ganes de gresca i en Pitu em diu sense obrir la boca que s'hi pot pujar al meu llit. Al·lucino. Com que ha estat tan convincent i es tracta d'una qüestió de supervivència, li dic que sí (però que no serveixi de precedent).

Entre gossos, gat i un bitxo de color verd, que ha resultat ser un bernat pudent. L'Andreu segueix a l'aguait, quiet, a l'espera del moment més òptim per atacar-lo, la Glauca ha aconseguit animar en Pitu -suposo que per pesada- i la Rachel pensa que un món sense ells seria d'allò més avorrit.  Un bon espectacle l'Animalia davui...

M'encanten!

P.D. Al final, fins i tot l'Andreu s'ha volgut afegir a la festa , i de quina manera! El bernat pudent? Crec que ha tingut un final lent, tràgic i dolorós. Coses de gats!