Entre selves

No hi veus clar. Plantes estranyes, lianes que et lien, arbres gegantescos. Et trobes perduda però necessites aliment. Segueixes buscant. De sobte sents un rugit. Pares. Intueixes una presència al darrera. Dubtes. Em quedo quieta i potser passo desapercebuda? No. Ja t’ha vist. Notes com es va acostant, a poc a poc, el sents cada vegada més a prop. No aguantes més i arrenques a córrer. El lleó fa un salt i et segueix, i ho saps des del principi, que ja t’ha caçat, que és més ràpid que tu! Tot i així, ho intentes amb totes les teves forces. Corres sense pensar, tires i no saps cap a on, desesperada, les cames ja no et segeueixen i saps que el lleó ja el tens quasi al damunt, i t'imagines les mossegades, el dolor, la sang, la mort, quina manera de morir! Fins que...

...despertes!!! I te n’alegres de viure la teva realitat, que al cap i a la fi, no està tan malament, que no hi ha cap lleó devorant-te. Tranquil.la, respires i somrius. Segueixes pensant i rius. Què estúpida! I tant que n’hi ha de lleons, el que passa que no se'ls reconeix tan fàcilment. Que la selva humana és més cruel. Els lleons semblen gatets, encantadors, inofensius i quan te n'adones, ja se t'han cruspit! I el que és pitjor, segueixes viu.

Potser millor tornar al malson???