dilluns, 26 de novembre de 2012

Associació de pensaments espontània

- Vols un bombó? Agafa'n un, va!
- Aquest de color verd em crida, de què és?
- De xocolata suposo, són tots de xocolata. Espera, no n'agafis cap d'aquests, té, et donaré un tros de toblerone que és més bo...
- Sí que ho és, sí, amb aquell cruixent que té... Ara, l'altre dia en vaig veure anunciar uns per la televisió, quina pinta!!! Semblen boníssims! Cremosos, amb cruixent de no sé què...mmm!
- No serien els ferrero, no?
- No, no, no. Eren uns altres, de la marca, a veure...mmm...no ho sé, ara no em ve, tot i que el ferrero estan boníssims també, ara que per bons aquells d'Itàlia, els Baci...

I ja hi som, record "al cantu!"

- Ai, els Baci, són els que em regalava aquell, en S, que n'eren de bons! Més que els ferrero, eh...i mira, ara fa un any que deia que me n'havia portat i encara els espero...
- Ja deuen ser caducats, hehehe!
- Sí, sí, segur, o menjats, o regalats a algú altre...- i la Rachel posa un somriure nostàlgic mentre diu- si és que en el seu moment, va ser tan bonic, i divertit, el primer dia que me'ls va portar no me'ls va donar directament a mi perquè ... - i aquí, la Rachel xerra i xerra, i quan sembla que ja acaba afegeix- i saps? Baci vol dir petons en italià. Deliciosos!
- Els bombons o els petons?
-  ... ... ...
- Ai mare! Ho arribo a saber i no dic res de bombons...
- No dona, no! Si he sigut jo, i els meus pensaments, que se m'han escapat, s'han envelat i m'han portat aquí, al record...



...i els records no venen amb data de caducitat.
 

20 comentaris:

  1. Molt encertat. Ais, els records, que vénen quan tu no els crides...! Però no caduquen, per sort ;)

    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. sí, suposo que el seu encant és saber recordar amb un somriure, i saber aterrar a la realitat un cop decideixen marxar...

      Petooons!

      Suprimeix
  2. Les associacions de pensaments de vegades ens traeixen, sobretot si són espontànies com les teves...
    Uns simples bombons, et poden trasbalsar perquè recordes l'ocasió en què algú te'n va regalar uns de molt especials, perquè eren molt bons i pel seu nom Baci (petons).
    Els bombons eren deliciosos, però els petons segur que els feien la competència...
    Els bombons tenen caducitat a l'estiu, però com molt bé dius tu, els records no en porten data i si són petons...
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir, m'han ben traït, però reconec, que també m'ha fet riure. I els Baci...què t'haig de dir...boníssims! els dos, els de xocolata i els de gust a... (m'ho reservo perl meu record) jejeje!
      q tot i que es presenti així, sense invocar-lo, espero no caduqui, i espero crear-ne de nou per seguir penajant-m'hi de tant en tant.

      Petons de bona nit!

      Suprimeix
  3. Ai la xocolata que desperta les endorfines de la felicitat!! Quina bona combinació xocolata amb records i petons ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. hehehe! sí, tot i que preferiria xocolata, petons i present...
      Muaaaas!

      Suprimeix
  4. Aaaaaaaaaahhhhhh!! No hi ha arma letal més efectiva que els bombons enverinats de petons!
    Jo t'envio petons amicals farcits d'empatia!
    Per cert, els que més m'agraden a mi -de bombons, eh?- són els de licor, amb la cirereta i tot. Es un plaer sentir aquell regalim calent i ensucrat, quan no el queixales amb prou encert, relliscant-te barbeta avall... tot i que ell no sigui allà per recórrer amb la suavitat de la seva llengua la riereta llefiscosa que t'humiteja la cara... ui! que encara en sortirà un microconte eròtic de tot això...
    Abraçadetes Raquel, guapa!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hehehe! doncs d'aquests no n'acostumo a menjar, tot i que els gustos canvien així és que ja em veig menjant tots els bombons amb cirereta i licor a veure si així apareix algun voluntari disposat a acabar de posar la cirereta sobre el pastís! ;)

      Una abraçada gran, gran,gran!

      Suprimeix
  5. Què tindran la xocolata, els bombons, els petons i el records que són tan bons??? :)

    Aferradetes amb les dents llargues...vaig cap els records!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Suposo que ens donen caliu i tot de sensacions agradables...tot i que tot depèn de com recordis...
      però això ja seria un altre post. Aquest és pels records bonics i bons, com els petons i la xocolata! :)
      Petonets!

      Suprimeix
  6. Holla,

    I am Brazilian ( Brazil )

    I have a blog.
    Please, you can now follow-me this blog.
    Welcome to my blog.
    I am happy
    HERE
    www.josemariacosta.com

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hello,

      thank you for visited my blog. Did you understand?
      I'll visit your blog and I'll try to understand it...

      Suprimeix
  7. Els Baci portaven tots un escrit que també era deliciós, per tant, la combinació xocolata-literatura s'ha de tenir en compte: la literatura et besa, Rachel.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, tens raó, el que passa que jo me'ls menjava amb tant delit que no me'n vaig adonar fins els última bombons de l'existència dels poemes, quan en S m'ho va preguntar una nit...hehehe! Ara, el que em va tocar vaser ben maco! :)
      I jo em deixo besar...

      Suprimeix
  8. Mai he tastat aquests bombons! :) Els buscaré per regalar-los en alguna ocasió especial on pugui pescar algun Baci també ^^

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hehehe! a mi me'ls portaven d'Itlàlia, però vaja, suposo que buscant tb es poden trobar per aquí. Si me n'entero ja t'ho faré saber! Benvnguda al meu raconet!
      Uns bacis virtuals! ;)

      Suprimeix
  9. Pot ser un baci, una catània, un torró de coco o de canyella... farcits de records. I no sempre són bons, sobretot, quan darrere hi ha tantes coses... fosques com la xocolata negra!
    M'alegra molt moltíssim, veure't somriure Rachel!
    Mil petons i una abraçada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. i jo de llegir-te!!! :)
      Has tancat el teu blog? Fa temps q ja no hi puc entrar...
      Petons farcits de bones sensacions!Muaaas!

      Suprimeix