Dormia angoixada, i és que em
trobava en un món gris. La gent patia. Semblaven temps de guerra.
Fugíem per un passadís de vidre, no sé a on, no sé de què, i a fora, aquell home de cabells llargs i barba blanca deia adéu a la vida. Es tocava el pit i queia contra el vidre. El so del cop ens avisava i la seva dona, una àvia entranyable, sortia corrent a acompanyar-lo. No volia que morís sol, així és que l’agafà de la mà i junts s’estiraren al terra, a punt per compartir l’últim son. L’un al costat de l’altre, tancaren els ulls a la plegada i tot d’una, quan deixaren de ser, els seus cossos s’uniren per convertir-se en una papallona de colors.
Alguna veu m’ha dit que era la papallona de l’amor. Volava i donava color a l’espai gris que moments abans estava somiant. Què voleu que us digui, m’he despertat ben emocionada, aquella papallona era preciosa...
Fugíem per un passadís de vidre, no sé a on, no sé de què, i a fora, aquell home de cabells llargs i barba blanca deia adéu a la vida. Es tocava el pit i queia contra el vidre. El so del cop ens avisava i la seva dona, una àvia entranyable, sortia corrent a acompanyar-lo. No volia que morís sol, així és que l’agafà de la mà i junts s’estiraren al terra, a punt per compartir l’últim son. L’un al costat de l’altre, tancaren els ulls a la plegada i tot d’una, quan deixaren de ser, els seus cossos s’uniren per convertir-se en una papallona de colors.
Alguna veu m’ha dit que era la papallona de l’amor. Volava i donava color a l’espai gris que moments abans estava somiant. Què voleu que us digui, m’he despertat ben emocionada, aquella papallona era preciosa...
 |
| De la Joana Ramos, una amiga que és tota una artistassa |
No podia ser d'una altra manera, l'amor emociona fins i tot als que no ho entenen.
ResponEliminaQuin somni més bonic! quina papallona més tendra!!
Aferradetes, nina dolça.
Doncs sí, la papallona era maca maca...
Eliminano podia ser menys, si era nascuda de l'amor!
Una abraçada!
És que l'amor no és mai en blanc i negre, eh?! Preciós somni, Rachel :))
ResponEliminaL'amor és de tots colors!
Eliminacom els somnis...
Això sembla un somni, dins d'un somni...
ResponEliminaLa papallona era molt bonica, encara que el seu origen fos una mica trist, però fruit de la tendresa...
I pensaré quan en vegi alguna voleiant prop meu...
Petonets.
Sí, sí, la meva sensació va ser aquesta, perquè primer ho estava passant malament, però al final...va ser preciós. No sé, i em vai despertar ben emocionada...
EliminaLes papallones sempre són boniques de veure!
Petons!
Necessitem tot allò que contribueix a fer-nos evadir de la realitat quan és dura.
ResponEliminaOi tant! gaudir de moments on el nostre pensar no pesi, no condicioni i ens deixi respirar...
Elimina