La meva participació al 261è joc literari de Josep M. Tibau
Trossets de vida que bateguen
Trossets de vida que bateguen
són el motor del tren
que, tot i que les veu de tots colors,
no para i es deixa endur pel seu
pa-pam, pa-pam, pa-pam...
pa-pam, pa-pam, pa-pam...
moltes gràcies
ResponEliminaa tu per la iniciativa!
EliminaEls trens passen per mil llocs preciosos, de colors vius i mai no s'aturen fins arribar al destí, com les criatures. Que bonic, el teu relat! Pa-pam, pa-pam...
ResponEliminamoltes gràcies, sílvia!
Eliminapa-pam, pa-pam ,pe-tons, pe-tons...
Molt ben trobat!
ResponEliminaMoltes gràcies! el teu també em va agrada molt.
EliminaTens raó Rachel, aquest tren tot fent el seu camí en veu de tots colors, però malgrat tot, són les coses que el fan funcionar...
ResponEliminaPetonets.
Les coses que viu mntre el cor bategui...
EliminaPetons!
Tots els colors que veu fora i els de dintre també, fan que sigui una imatge que ens porta a bons records, penso que a gairebé a tots.
ResponEliminaBona aportació, m´agrada!
Bessets.
Gràcies, Sa lluna!
EliminaUna abraçada!
m'encissen els trens :)
ResponEliminaquan se t'escapen, no tant...
Eliminao quan thi agobies a dins, tampoc...
però per sort, en passen més i no tots els viatges són igual! ;)