La meva aportació a la proposta de Relats conjunts...
 |
| Aldovega, disseny d'interiorisme |
Immers a la banyera, absort en
aquella història
ignorava que estava
envoltat
d’un exèrcit de lletres ferides disposades a atacar.
Geloses i cansades, no volien ser només un decorat.
N’estaven
tipes i desitjaven més:
crear vida, crear móns. Viure la vida, ser el món.
Decidiren desaparèixer del llibre i així matar al protagonista.
Sense lletres l'home ja no era, la banyera quedava buida
i elles gaudien, per fi,
d'un dels petits grans plaers que tantes vegades havien descrit.
Fins ara havia vist el plaer de la gent llegint a la banyera...Ara veig que les lletres s'han revelat, han desaparegut dels llibres i sembla que s'ho passen pipa, fent de peixets a la banyera...
ResponEliminaJa els tocava pobretes!
Unes quantes lletres s'han tornat petonets.
Dona! és que les lletres també volen viure i fer-se un bon bany d'escuma calenta, que ja estar bé,què és això d'abusar d'elles i deixar-les a les estanteries com si no tinguessin vida???
EliminaEm donen permís ,però, per escriure:
P-E-T-O-N-S!
..............................................................................................................................................araaaaaaaaaaaa! Com pots veure, o no, tot el que he escrit abans no ha sortit, la m´han feta bona les lletres!! ;)
ResponEliminaBona aportació!!
Aferradeta.
Aquestes lletres, a la que es descontrolen són pitjor que els propis pensaments...
EliminaM'agrada que t'hagi agradat!
Petonàs!
Molt bo. La rebelió de les lletres, hauré d'anar alerta a la banyera.
ResponEliminaHehehe! si no hi vas amb cap llibre no hi ha problema, però clar, si n'esculls un i la resta es queden amb les ganes...ja saps, sóc capaces de fer-te desaparèixer, i és que sense les lletres no hi ha paraules, i sense paraules...ja em diràs!
EliminaQue inquietant, jo sempre estic envoltat de llibres, i si decideixen lliurar-se de mi? Preocupant, eh! Però la història t'ha quedat molt bé, per un cop, el paio de la banyera no és el protagonista.
ResponEliminaTot dependrà de l'ús que en facis, tu sabràs si les tractes bé o no a les lletres!
EliminaMira, quan vaig veure la imatge em va cridar més l'atenció la quantitat de paraules que s'amagaven a l'estanteria que no pas el mindundi de la banyera...hehehe! M'agrada que t'hagi agradat!
Lletres ferides disposades a atacar... això sí que seria un malson per a qualsevol bibliotecaire/a!
ResponEliminaMolt bon relat Rachel! Ptons!
Jo no sócbibliotecària però se'm rebel.len tot sovint les lletres,formant paraules i pensaments que punxen!
EliminaMerci,ésdivertit i curiós això de posar paraules a a una imatge i veure les diferents interpretacions que en fem!
Petonàs!
un calvari fins que s'ha obert la finestreta i he pogut deixar el comentari..ai deu anar de debò això de la rebel·lió de les lletres ! bon relat! espero que no se'm rebel·lin gaire !
ResponEliminaMerci! a vegades no són les lletres, és el pc que té vida pròpia...hehehe!
EliminaQuina por aquestes lletres!!!
ResponEliminaSí, sí, a vegades ignorem/oblidem el seu poder!
EliminaMolt bo sempre s'ha de poder decidir.
ResponEliminaGràcies! i sí, el dret a decidir sempre s'hauria de respectar...
EliminaQue les lletres és rebel·lin sempren és bo, un grandíssim relat!!
ResponEliminaDepèn de com es rebel·lin, no?
EliminaMerci guapa!
Si l'aigua era prou calenta haurà sortit una bona sopa de lletres.....
ResponEliminaMmm...sopa de lletres...boníssima! :)
Elimina