diumenge, 3 de març del 2013

Migdiades absurdes

 

“...que toda la vida es sueño, y los sueños sueños son...” deia el poeta. Paraules que va descobrir de petita i les guardà com si d’un tresor es tractés. Aquells versos l’acompanyarien al llarg de la seva vida i intentaria fer de la seva vida un somni constant. Però amb el temps se n’adonà que viure somnis desperta no era cosa fàcil, així que començà a practicar dormint. Primer a la nit. Tancava els ulls i just abans d’adormir-se, quan aquell agradable formigueig ja resseguia totes les parts del seu cos, s’imaginava la vida somiada per tal de poder transportar-s’hi. Practicava però el son de la nit no li valia. No funcionava. Era massa profund, impossible entrar-hi conscientment i guiar-lo cap on ella volia. Per tenir somnis lúcids hauria de buscar una alternativa on el son no fos del tot profund, just en el moment en què un no acaba de sentir-se a cap dels dos móns. Potser amb la migdiada? Aviat començà a notar bons resultats i s’hi aficionà. Era un plaer. El son era flexible i hi deixava lloc a la seva imaginació, que volava lliure com mai abans ho havia fet. Per fi viuria el somni perfecte, s’hi estava apropant, fins que de sobte, alguna cosa va canviar.

 
Inútil,  així havia estat la migdiada d’aquell dia. Acostumava a somiar, però aquell dia s’havia quedat a prop de la frontera del país dels somnis. A la totalitat de l’absurd, se sentia. No era ni capaç de desxifrar la mímica d’aquell món que sempre l’havia encantat. I de sobte va passar un gat negre que la despertà i la transportà a un lloc sense auditori, sense pensaments, sense sentit. Només ella, sense roba interior, nua. Tot plegat molt estrany. Un somni inútil, sense significat, sense un gest clar, sense paraules. Sense res. A la totalitat de l’absurd, sí, perquè a més a més, era com si algú hagués assassinat la seva imaginació, com si algú hagués assassinat la seva manera de fer la migdiada. Ja no era com un desig, era com aquell gat negre que ningú vol veure. I una mica més enllà, quan estava a punt de despertar, se n’adonà que havia sigut ella mateixa qui l’havia assassinat, amb la seva insistència, amb les seves refotudes ganes de viure el somni perfecte.

 

Tot i així, segueix a la recerca del somni perfecte. Amb els ulls oberts o tancats, li és igual, el que compte és somiar.



*Exerici del curs d'escriptura: vam començar pel segon paràgaf a classe, i a mida que anàvem escrivint el profe ens deia paraules (les que estan en cursives) que havíem d'introduir instantàniament al nostre text. Després, a casa, vam esciure l'inici.

21 comentaris:

  1. Des de sempre que intento "dirigir" els meus somnis però no m'en surto. Suposo que és perquè els somnis, mentre estas despert, no són tals, sinó simples pensaments, desitjos. I quan la son et venç, aquests desitjos són substituits, o bé, ara sí, per somnis (tot que en aquest cas aleatoris, que sovint no tenen res a veure amb el desig inicial), o bé simplement pel buit, per un espai en blanc.
    Només de tant en tant, el somni i el desig coincideixen per regalar-nos una experiència bonica… i, anant molt més enllà, fins i tot pot cabre la possibilitat que, un cop desperts, el somni es faci realitat.
    Però per això hauràs d'escriure un nou post i jo deixar d'enrrollar-me amb temes que ara no toquen.
    Jo ja m'entenc… ; )

    Dolcos somnis, Rachel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dolcos que vol dir dolços, és clar. :D

      Elimina
    2. Dirigir-los de moment no n'he sabut, però sí que els escolto, massa i tot potser, perquè quan em transmeten mal rollo el traspasso a la realitat, i també a la inversa. i el que encara em fa més ràbia és quan els dubtes, les pors de la realitat es traspassen els somnis!!! amb això sí que no puc, i és el que m ha passat aquests últims dies... per aquest motiu no desisteixo en la possibilitat d'aprendre a somiar! :)

      Dolços somnis tb per tu! ;)

      Elimina
  2. Què diferència el somni de la realitat? El desig? Somni és el substantiu de somiar. I quan somies, també hi tenen cabuda els malsons.
    Escollir els somnis és involuntariament impossible!
    Però per sort, somiar encara és gratis! Aprofitem-ho...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no està comprovat que es puguin escollir, però sí que es parla dels somnis lúcids, aquells en què ets conscient que estàs somiant i hi fas el què vols. Jo, de moment, no m'hi he trobat mai, però per si de cas, abans d'adormir-me sempre penso en el que m'agradaria fer...
      Ara bé, tens la raó, la imaginació és més segura, els somnis van més a la seva, i a vegades et porten a llocs angoixants...tot i així, és un món que em fascina!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Lo del gat negre és cosa del profe, i vaig haver de fer-lo encaixar al text...

      a mi m'encanta trbar-me gats, i si són negres encara més!

      Elimina
  4. aviat pot ser una bonica paraula;

    hi ha una estratègia pels somnis: has de dir-te que tu manes. És així de fàcil. Els somnis són de les poquetes coses que encara són gratis.

    Saps què?

    avui m'escolaré al teu dormir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehe! en forma de gat?
      Mira que pel matí tenia el meu gat entre les cames, no series tu, no???

      Elimina
  5. Hi ha un llibre, "el mensaje de los sueños" de Gayle Delaney, a on t'ajuda a la interpretació dels somnis. Jo ho he practicat fa temps i, realment resulta.
    Es tracta de que la solució als teus problemes esta dins del teu subconscient. Aleshores "provoques" un somni per tenir al dia següent la solució. Tot això mitjançant unes tècniques...Puc donar fe de que, quan domines una mica les tècniques, funciona.

    Un petó

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep. Miraré si el trobo. Tot sigui per intentar sentir-se millor, no?

      Un petonàs!

      Elimina
    2. Petonàs!!!
      Petó al nas :-)

      Ho has somiat?

      Elimina
    3. Doncs aquesta nit passada no, però alguna vegada sí!

      Petonàs! i un petó al nas! ale!
      Imagina'l que és més segur que t'arribi! ;)

      Elimina
  6. El tema dels somnis lúcids m'interessa fa molt de temps. Jo n'he tingut algun i és molt difícil dirigir-los i que no se t'escapin o no perdis la consciència i el somni vagi per lliure. Hi va haver uns dies que em vaig sentir com la teva protagonista, els volia forçar i no sortien. Al contrari, llavors tenia malsons. Diuen que una bona manera d'entrenar la consciència és preguntar-se durant el dia si tot el que vivim és real. Dubtar constantment de la realitat.

    M'agraden els fruits que reculls del curs.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dubtar més encara??? Hehehe! No crec que sigui difícil per una cagadubtes de mena, com jo. Ho provaré, a veure... però és cert, quan més vols forçar-ho pitjor!

      M'agrada que t'agradin! Mira, vai practicant...

      Petooons!

      Elimina
  7. Igual que el Jaume, jo també intente pensar en positiu quan vaig a dormir.
    I "pensar en positiu" de vegades vol dir mirar el canal porno. ☺☻

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe! Jo també penso en positiu abans d'adormir-me ;) tot i que jo imagino més que miro...

      Elimina
  8. És molt perillós això de somiar si no ho controles bé.
    El súmmum és quan tens una mala experiència real i la portes als somnis, si ja no et fotia durant el dia, t'acaba matant durant la nit. :(

    M'agrada com fas els exercicis, nina aplicada!! :)
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí! fa una ràbia reviure el que sents o penses durant el dia si no és positiu, o el que et passa!!! m'emprenya moltíssim!!!

      d'aplicada poc, se m'acumulen els exercicis !

      Petooons!

      Elimina
  9. Doncs jo trobo que somniar desperta és molt més profitós que dormint...I com que és possible que ni uns ni altres es facin realitat, com a mínim els primers els pots dirigir cap on vulguis...

    I estic d'acord que, sigui com sigui, l'important és somniar, ningú ens pot prendre la petita felicitat d'un somni.

    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Somiar desperta és més segur,sí (de fet ho faig constantment) però dormint són tan reals...

      i hi va haver una època que pensava que somiava massa i vivia poc, però em vaig adonar que somiar, encara q sembli una paradoxa, és un ingredient essencial per viure.

      Petons somiadors!

      Elimina