dijous, 1 de setembre del 2011

Serena.
Serena però trista.
Serena i trista, no podia evitar, a vegades, sentir que li havien tallat les ales abans de volar.
No ho sentia, sabia que era una realitat.

Realitat canviant...

Serena.
Serena i trista.
Serena i trista però somiadora, encara a vegades, li semblava veure fades al seu voltant.
Fades que, de tan en quan, s'asseien sobre el seu nas, la miraven directament als ulls i li deien que d'ales se'n podia fer unes a mida...

Realitat canviant...

Ara sí, ara no.
Ara les veia, ara no.
Ara serena, ara no i anava  fent.
Fent i desfent.
Fent i desfent i  somiant. A vegades desperta, a vegades només adormida.

4 comentaris:

  1. La realitat sempre canvia, ja que nosaltres som els que canviem (encara que no ens ho sembli).
    Sort tens d'estar serena davant els canvis. A mi em desequilibren massa.

    Ptns.

    ResponElimina
  2. No sempre estic serena...parlo de canvis que fa set anys q van començar, i encara ara, fan mal.

    no sé ni quina mida...ni tan sols sé cosir, gatot

    m'agrada k t'agradi, maria

    petooons

    ResponElimina