Si no surto rebento. Ella no ho vol. No l'entenc.
Per què llegeix les paraules de fa un any?
Per què escolta la música que mai podrà tocar?
Em provoca...
Amb aquests estímuls no sé si podré aguantar.
Necessito mostrar-me, desfogar-me, alliberar-me.
El seu ull no em deixa respirar. M'apreta i no hi veig clar.
No puc més. Vull sortir.
Ella no ho vol però en el fons ho neccessita.
Per què sinó, s'entesta en recordar allò que ja no existeix?
Ho sento, però si no surto rebento.
Si no surto rebentes.
No et resisteixis, potser, amb moltes més com jo, facis un mar on nedar i trobar nous tresors.
Aaaahh!! Que massoques que som de vegades,oi? Sentim plaer trist furgant amb el dit la nafra... ens rabegem en els records que fan mal... bé, de vegades això cal per fer bugada: aquestes llàgrimes serviran per rentar la roba bruta, un cop esbandida s'haurà d'aspirar l'olor de net que desprèn i apali... sant-tornem-n'hi, a riure, a desesperar-nos, a cridar d'alegria, a somriure, a compadir-nos, a estimar, a odiar, a emocionar-nos, a penedir-nos, a viure... sempre la vida...
ResponEliminaUn petonàs, maca!!
hehehe! doncs sí, massoques, massoques! ja ho pots ben dir! el q passa q jo la bugada ja l'he fet més d'una vegada, i per la mateixa roba...
Eliminariure, desesperar-me, cridar d'alegria, somriure, estimar, odiar...viure i experimentar de nou, de veritat, en tinc moltes ganes!
Petonàs!!!
Hola, hola, hola...
ResponEliminaEl pitjor -en tots els àmbits de la vida- és reprimir-se. No cal no voler plorar. Si cal, s'ha de plorar com també s'ha de riure, amb totes les ganes del món!
Has d'explicar moltes coses a aquestes orelles que -sincerament- t'he ofert. A la vida no hi ha res tan terrible com per furtar-nos un somriure. Només hem de canviar els motius per somriure. Abans eren uns motius i ara han de ser uns altres. Res més!
Un petó i endavant!
gràcies, gràcies, gràcies...
Eliminasí, intento estimar el q hi ha, somriure el q ve però hi ha nits en què el record-o el no record-t'inspira llàgrimes.
Els somriures són una gran font d'energia. Tens raó! sempre hi ha nous motius per no deixar de fer-ho, com per llegir missatges tan macos de persones que ni tan sols coneixes...així que
un somriure d'orella a orella i un ptonàs!
Si has somrigut ja m'has fet feliç!
EliminaUn petonàs!
De vegades ens pensem que plorar ens fa més febles i jo diria que ens fa més persones, ja que és la prova que tenim sentiments...Deixa-les que surtin suaument, tan se val que sigui un mar de llàgrimes, després et quedes tan a gust...I a punt per tornar-nos a encarar amb la vida.
ResponEliminaPetons.
La vida, sentiments amunt i avall. moments de tot. però és veritat, quan plores dorms més bé!
EliminaPetons!!!
Que isca doncs.
ResponEliminaAvui he plorat després de sis anys i me'n he adonat que realment ho necessitava... i molt.
ànim!
no m'alegro q hagis plorat, però si ara et sents millor...sí!
Eliminauna abraçada ben forta! i gràcies pels ànims, marriben!
Rachel! Deuen ser les teves llàgrimes que avui cauen sobre el meu paraigua... I gairebé em mullen l'acordió, i això si que no eh? Per cert, que ja ho saps que és primavera? Somriu petita, que les llàgrimes són gairebé tant adictives com el tabac, i t'ho diu una fumadora que ja no plora (gaire)
ResponEliminaPetons color arc de Sant Martí!
jajaja! m'ha encantat el teu comentaria. l'últim q voldria seria mollar-te l'acordió així és que canvio el xip, intento florir de nou com la primavera.
Elimina(encara q de tant en tant hauré de regar, segur!)
Petons!
Per cert, sóc la única persona al món que odia les paraules identificatives per publicar comentaris tipus:
ResponEliminaaulonp deleap, piatop vitaw, miatcp duktain, cullonis rotlletum
o hi ha més gent?
No sé, potser algún dia esbrinaré de quina mena de poltergeit és tracta, o potser no... mentres continuaré lluitant contra la màquina!
Vinga tornem-hi a veure què em surt ara, la la la la
mmm...et refereixes allò q et fan desxifrar abans de publicar un comentari??? us surten al meu bloc quan em comenteu??? si és així, esbrinaré com treure-ho. don't worry, be happy!
EliminaEi Rachel!, no les reprimeixis..., si volen sortir, millor suament, fas net i estàs a punt per somriure a la primavera!.
ResponEliminaTonets i somriures, bonica!
a punt, a punt!
EliminaPetons i somriures per tu tb!