Navegant pels mars d'internet...
sense brúixola
sense vela
sense un port on arribar.
Amb ganes d'enganyar el meu...
no sé què fer,
o el meu pensar massa,
o el meu desitjar.
Em deixo portar per les seves onades,
no sé què busco però m'hi perdo.
Vaig i vinc;
ara un vídeo, ara una conversa.
Obro i tanco;
ara un joc, ara un blog.
Em penjo i despenjo,
el ratolí es bloqueja, i la persona que el fa anar també.
Navegant pels mars d'internet...
un mar obert,
una finestra al món,
el món a l'habitació,
davant meu
i tot plegat,
no sé què fer-ne.
Navegant pels mars d'internet he arribat aquí.
Les mans s'han posat a teclejar
i de l'ampolla del pensament, n'he extret aquest text.
De la de vidre, encara no n'he sortit.
Bona nit i Bons somnis!
sense brúixola
sense vela
sense un port on arribar.
Amb ganes d'enganyar el meu...
no sé què fer,
o el meu pensar massa,
o el meu desitjar.
Em deixo portar per les seves onades,
no sé què busco però m'hi perdo.
Vaig i vinc;
ara un vídeo, ara una conversa.
Obro i tanco;
ara un joc, ara un blog.
Em penjo i despenjo,
el ratolí es bloqueja, i la persona que el fa anar també.
Navegant pels mars d'internet...
un mar obert,
una finestra al món,el món a l'habitació,
davant meu
i tot plegat,
no sé què fer-ne.
Navegant pels mars d'internet he arribat aquí.
Les mans s'han posat a teclejar
i de l'ampolla del pensament, n'he extret aquest text.
De la de vidre, encara no n'he sortit.
Bona nit i Bons somnis!
Hola Rachel, maca!
ResponEliminaSempre hi ha ports per arribar i per estar a raser de la tempesta. Ja saps que pots comptar i compartir el meu port (m'agrada molt escoltar).
Un petó molt fort.
Jo el q necessito, és una bona tempesta, qem desperti i em recordi q estic viva, com els demés! Gràcies per oferir-me les teves orelles (no saps el k acabes de fer...jejeje!)
EliminaPetò!!!
Navegar per Internet, pot ser una manera de passar l'estona, per matar l'avorriment...però de vegades t'endus sorpreses i és pot convertir en un intercanvi de sentiments, en un bon port on arrecerar-te quan venen maldades, o en una font de somriures de colors...
ResponEliminaM'agrada aquesta foto metàfora...però no t'hi quedis massa temps!!!
Petons.
Sí, la veritat és q és tot un món això d'internet...fins i tot hi pots trobar compayia quan més sol/a et sents! però hi ha dies que no trobes res del q busques, ni tan sols saps què busques. vas remenant, remenant x despistar la perdiu q tens a cau d'orella i et va repetint el q no vols sentir!
EliminaM'agradaria sortir-ne de l'ampolla de vidre, però moltes vegades tinc la sensació que, sí, puc veure les meravelles d'aquest món però no tocar-les. Hi ha un vidre pel mig. La sensació, per sort, és a vegades...
Petonets!