divendres, 2 de març del 2012

Seluarap...


Paraules, que no són vent, ni brisa, ni aire, volen lliures per dins meu.
Com fulles que fa voleiar la tramuntana.
Cap aquí i cap allà, rodolant amunt i avall
Pel cap, pel nas, pel coll, pel cor.
 Desordenades,  formes desdibuixades.
Les observo.
Seluarap...
Intento desxifrar-les però se'm giren
Tanco l'embut i me les empasso.
Que facin la seva dins meu.
Desintento intentar desxifrar-les.
Potser demà recuperin el seny...

Jo, mentrestant, em deixo acariciar per les plomes d'aquesta cançó,
un bon massatge abans d'anar a dormir.


Publicat per a

12 comentaris:

  1. lovúN tnarrE2 de març del 2012, a les 2:56

    Tseuqa uet tsop d'iuva m'ah taxied tarigavaf, aidnúdnim!
    Anob tin

    ResponElimina
  2. Rafael Meyerhofer2 de març del 2012, a les 10:24

    Rachel, com sempre...sòicerp.

    :D

    ResponElimina
  3. Maria PB2 de març del 2012, a les 15:57

    deixar acaronar per les paraules Rachel, són part teu :)

    ResponElimina
  4. Rachel2 de març del 2012, a les 21:51

    Núvol errant, espero que això de quedar-te tarigavaf vulgui dir q t'ha agradat!

    Rafael, com sempre...moltes seicarg!!!

    Maria, sí, ja ho faig, però a voltes no hi ha manera de caçar-les!

    Petons per totes i tots!

    Per cert, algú sap com es fa per posar l'opció de respondre sota cada comentari? és q jo ho he intentat però no me'n surto... :(

    ResponElimina
  5. M. Roser2 de març del 2012, a les 22:41

    Rachel, m'ha encantat aquest vídeo tan dolç...Les plomes també et poden fer pessigolles, però al vespre no, que et desvetllarien...Si de cas quan soni el despertador!
    I amb tantes paraules boniques a dins, gairebé ets una petita enciclopèdia poètica...
    Bon cap de setmana.

    Veig que preguntes això dels comentaris filats(no sé per què es diuen així). A mi em van enviar dos correus amb les instruccions, però veig que no tens adreça electrònica aquí al blog. Si vols et deixo la meva,
    m.rosalve@hotmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rachel3 de març del 2012, a les 20:06

      Moltes gràcies, M.Roser. Com pots observar, la teva ajuda m'ha anat de "conya".

      Jo diria que, més aviat, l'encicloèdia poètica ets tu, ara bé, tu, una gran enciclopèdia!

      Petons!

      Elimina
    2. M. Roser4 de març del 2012, a les 14:27

      De res, noia. Sempre que pugui...
      Un petó de diumenge.

      Elimina
  6. lovúN tnarrE3 de març del 2012, a les 3:26

    com diria en Lluís Canut: !tnemavitcefE

    ResponElimina
  7. L'EXORCISTA3 de març del 2012, a les 12:57

    Hola Rachel.
    Després de llegir el teu post només queda una cosa: silenci. Un silenci càlid i extasiant, preludi de la felicitat absoluta.
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rachel3 de març del 2012, a les 20:10

      Hola! després de llegir el teu comentari només se'm queda una cara: de bocabadada. Això sí, amb un somriure. M'encanta que el post t'hagi transmés això, tot un regal per mi.
      Petons! i molt benvingut al blog! ;)

      Elimina
  8. Audrey5 de març del 2012, a les 21:52

    El teu post em recorda a les ones del mar...van i venen sense esgotar-se i ens acompanya la seva remor
    :-) Paraules bellugadisses, atrapa aquelles que siguin carícia!.
    Quin video més entranyable!.

    Tonets! :-*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rachel7 de març del 2012, a les 18:34

      Sí, quedar-nos amb les carícies i les q ens fan mal, treure-les.
      M'alegro que t'hagi agradat el vídeo! És una nova afició que he agafat, anar al youtube i nar navegant a veure què em presenta...hehehe!
      Petons per tu tb!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)