Debades plou en algun lloc remot.
Tot és suau, i aquests instants que passo
configurant records que no he viscut
són uns instants d'intimitat extrema
densament plens de tot allò que vull;
moments de vida il.limitada i clara.
Miquel Martí i Pol
El so dels trons i la pluja em porten a llocs que no sempre sé descriure. Per sort, tenim la màgia de la poesia, i és que les paraules d'aquests versos que llegia aquesta tarda han connectat directament amb una sensació que sento massa sovint. Com que ara mateix plou, he aprofitat per compartir-los.
Hi ha sensacions que no es poden descriure amb paraules, tan sols es poden sentir... són cops de puny a l'ànima, fiblades al cor; pessigolles de plomes a la galta... olors que emanen fruits desconeguts... Hi ha sensacions que no es poden compartir perquè les paraules les defugen, només es poden sentir...
ResponEliminaUna abraçada, Raquel!
sí, però curiosament, els versos d'en Miquel martí i Pol, en aquest cas, han pogut.
EliminaUn petonàs!
Té raó la companya, no sempre podem compartir les nostres sensacions...Però si descrivim què ens les ha provocades, potser algú més coincidirà en aquesta apreciació i encara que no d'una manera conscient, ja estem compartint...
ResponEliminaDe vegades llegeixes poemes de persones diferents i t'adones que estan dient el mateix...Al cap i a la fi, tots podem "configurar records que no hem viscut"...
Petons.
Hola Roser! A mi em meravella quan llegeixo paraules d'algú altre, o escolto cançons que semblen que parlin de mi. "Al.lucino mandarines!" i és lo maco de compartir, no?
EliminaPetons de bona nit!
Creus que és coincidència? Jo no. Les casualitats no existeixen, però no sempre estem atents...
ResponEliminaPetons benvolguda Rachel!
Això diuen, q no hi ha casualitats. Jo no ho sé del cert, casualitats, causalitats, destí...qui sap, teories vàries i diverses, i totes amb añlguna part de veritat.
EliminaMàgia potser??? No ho sé, però quan em passa, com he dit a dalt, al.lucino!
Petons Judit!
Avui també plou aquí. Plou fi, molt fi. La grisor del dia fa que em reculli en mi mateixa, una mica més si és possible. Sí, els poetes - els grans com Martí i Pol, o els desconeguts- saben expressar molt millor aquestes sensacions que acompanyen la pluja.
ResponEliminaSensacions melàncoliques `però agradables alhora...
EliminaPetons!
A vegades tenim sensacions que s'amaguen dins nostre, fins que quelcom..., paraules, olors, sons...les fan sortir. Sempre he pensat que tot té el seu moment precís...
ResponEliminaPetons, bonica!
Potser sí, o potser hem d'aprendre a fer-los sortir... no ho sé!
EliminaPetons!!!