dijous, 28 de juny del 2012

Entre selves


No hi veus clar. Plantes estranyes, lianes que et lien, arbres gegantescos. Et trobes perduda però necessites aliment. Segueixes buscant. De sobte sents un rugit. Pares. Intueixes una presència al darrera. Dubtes. Em quedo quieta i potser passo desapercebuda? No. Ja t’ha vist. Notes com es va acostant, a poc a poc, el sents cada vegada més a prop. No aguantes més i arrenques a córrer. El lleó fa un salt i et segueix, i ho saps des del principi, que ja t’ha caçat, que és més ràpid que tu! Tot i així, ho intentes amb totes les teves forces. Corres sense pensar, tires i no saps cap a on, desesperada, les cames ja no et segeueixen i saps que el lleó ja el tens quasi al damunt, i t'imagines les mossegades, el dolor, la sang, la mort, quina manera de morir! Fins que...


...despertes!!! I te n’alegres de viure la teva realitat, que al cap i a la fi, no està tan malament, que no hi ha cap lleó devorant-te. Tranquil.la, respires i somrius. Segueixes pensant i rius. Què estúpida! I tant que n’hi ha de lleons, el que passa que no se'ls reconeix tan fàcilment. Que la selva humana és més cruel. Els lleons semblen gatets, encantadors, inofensius i quan te n'adones, ja se t'han cruspit! I el que és pitjor, segueixes viu.

Potser millor tornar al malson???

10 comentaris:

  1. Mai no se sap fins que fas el pas...

    jo tamb tinc somnis estranys darrerament: deu ser la calor!

    un ptonàs!

    ResponElimina
  2. A mi m'encanta somiar! i abans pensava que m'agradava pk així podies somiar coses boniques, però tenr malsons tb té la seva part positiva, perquè quan despertes te n'alegres de la teva vida! jejeje

    Un petonàs per tu tb! sí, fa molta calor, de fet, avui no sé ni si osmiaré...pk primer m'hauré de dormir...

    ResponElimina
  3. Bon dia nina, una micona prest per anar al llit, no?
    Ben segur que aquesta nit dormirem, potser no per son sinó per esgotament ;)

    Jo fa temps que no recordo el somnis, però quan en tinc un d´aquests tan animats i em desperto, estic molt de temps a agafar el so, per por a seguir amb la mateixa història, i passa ehhh!. En canvi quan son coses que m'agraden i em vull adormir per a continuar amb això, no hi ha manera!

    Bessets i que passis un bon dia!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja...jo sí que acostumo a recordar els somnis. De fet m'encanta. Potser és perquè tinc un son bastant lleuger, i si et despertes de cop tens més probabilitats de recordar-los. Quan dormo molt seguit i e, desperto sense recordar res, és com si no tingués cap prova evident de que he dormit.

      Merci per la teva visita! Petons de bona nit!!! (No sé si dormirem, fa mooolta calor!!!)

      Elimina
  4. Tens raó, la selva no només apareix en somnis, nosaltres hi vivim i de lleons d'aquests que dius disfressats de dolços gatets, n'hi ha a dojo. Per això, les possibles víctimes d'aquests el que han de fer és ser més llestes que ells i aprofitar-ne el que de bo puguin tenir o proporcionar, estant alerta per no deixar-se engrapar per les seves afilades urpes quan menys s'ho esperin.
    I sí, quin consol és despertar-se després d'un mal son i percebre que al cap i a la fi és agradable ser per aquí i anar sentint.
    Un petó ben desvetllat, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser tens raó...però jo cada vegada intento està menys alerta, si no, al final acabaria sense viure. Ara bé, sí, la selva humana és perillosa, i quan sents que se t'han cruspit, no mola gens!!! però suposo que de tot se n'apren!
      Un petò ben gran, guapa!

      Elimina
  5. T´he deixat un floquet de lluna al meu bloc ;)

    Bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja t'ho he dit al teu raconet, però t'ho repeteixo: moltes gràcies pel detall!
      Petooons!

      Elimina
  6. Caram noia, quins malsons tan empipadors, però no et van ensenyar de petita, que quan alguna bestiola t'empaita t'has de quedar quieta? he, he...
    Avui, i era ben real, un "rotwailer" negre i gros que el seu amo portava sense lligar, ha vingut directe cap a mi...Jo m'he quedat quieta dient-li: crida'l, però el gos ni cas...finalment he acabat fent-li festes!
    I és veritat noia, els lleons de dues potes són més perillosos, d'aquests val més apartar-se'n!
    I quin alegre despertar, que la vida és bella( o això diu la peli).
    No, no, avui toca bells somnis!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs al somni ja ho feia, primer em quedava quieta però amb el lleó...no colava! hehehe
      Sí, t'entenc, hi ha gossos daquests que foten tan mala cara que no te n'acabes de fiar...però sí, els que passen més desapercebuts són alguns q tenen dues potes!
      Que la vida és bella? Segur! però no sempre ho sembla...
      Bona nit, estimada Roser!

      Elimina