Novembre i altres coses

Novembre i el canvi d'hora
a deshora arriben.
Arribo enfredolida i m'estiro.
Estiro la manta, em tapo i m'amago.
S'amaga el sol també, i quan em desperto ja és fosc.
La foscor il·lumina la meva tristor que m'envaeix momentàniament.
Moments estranys quan m'aixeco i obro els ulls.
Obrir els ulls i no veure-hi clar.
Estar clar, és culpa del novembre.
Del novembre i d'aquest canvi d'hora
que, com sempre, arriben a deshora.

                                                           És hora de ser-hi sense voler...
                                                                 hora de ser-hi sense saber...
                                                                 hora de ser-hi sense esperar...

                                                                                              ...esperant acostumar-m'hi,
                                                                                   al novembre i aquest canvi d'hora.