L'autor del blog http://esquitxades.blogspot.com va escriure un breu però clar i preciós poema amb els versos porta tancada i sense marc ni paret. Avui comentava que, qui s'animés, podia fer el mateix. I jo m'he animat! Aquest n'és el resultat...
Tanco els ulls i veigUna porta tancada.
No en tinc les claus
però sí la curiositat.
M'hi apropo i somric.
La porta és inútil.
Sense marc ni paret
no em cal obrir-la.
Ampliant la mirada,
puc creuar quan vulgui.
Et felicito petita Alicia :)
ResponEliminaDoncs t'ha sortit molt bé. A mes, amb molt de significat.
ResponEliminaPotser sí que és útil com la porta màgica del Doraemon ;)
ResponEliminaMoltes gràcies per comenmtar, com sempre!
ResponEliminaRafael, tot un "piropo" per mi, que em diguin Alícia ;)
Ariadna, sí, amb significat, ara falta el més difiícil, que jo me'l cregui de veritat.
S.N, crec que, normalment, les portes sobren...
petoooons!
bonic poema :)... tots en trobem de portes tancades: reals, virtuals, imaginàries, les que ens creem nosaltres mateixes ... el fet que puguis atravessar-la quan vulguis et dona un plus de llibertat.
ResponEliminaJo també en vaig fer un, molt més pessimista, per cert :) quan vulguis t'hi passes
www.nebuloses.blogspot.com
Núria
Ja m'hi he passat, Núria. M'ha agradat, clar i contundent. pessimista però real.
ResponEliminala meva porta l'he escrit perquè vull sentir-la, però no sempre ho aconsegueixo.
gràcies per visitar-me :)
Seguint les petjades de la Núria he arribat al teu post, he llegit el poema i després he mirat el perfil...
ResponEliminaPer ser d'una noia jove, reflecteix una gran maduresa.
Felicitats,
M. Roser
Moltes gràcies per la teva visita, M.Roser. Suposo que la maduresa no és només qüestió d'edats.
ResponEliminaPetons blocaires!
Només no Rachel , però en bona part sí...
ResponEliminaM. Roser