divendres, 4 de novembre del 2011

Al trot

- La fem caminar una mica més ràpid?- em va preguntar.
 I jo, innocent, vaig contestar - D'acord.- pensant que anar a un ritme un xic més animat no em faria pas mal. I...

Tal dit, tal fet. La Darling, l'heuga que muntava, ràpidament va canviar el pas . Seguia a l'Anna i, evidentment, quan l'Anna va començar a córrer la Darling es posà al trot. Al trot!!!  
Ai mare! Tot el meu cos moguent-se, sense control, cap aquí, cap allà, que em desequilibro! que caic! que em desmonto! que em trenco! que no hi sóc! però sí, hi era, i sencera. Uns quants prous ridículs, una injecció d'adrenalina i riures, que sempre venen bé.

Al trot! Sensació de pànic, de descontrol total però alhora emocionant .
M'hi hauria de posar més sovint al trot, i no només al cim d'un cavall... No pensar, no intentar controlar-ho tot, arriscar i a trotar!

2 comentaris:

  1. De debó que de tant en quan ja va bé descontrolar-se, desinhibir-se, deixar-se anar. Però a vegades tenim por de no tenir cap poder sobre la situació. T'entenc a la perfecció.

    petons.

    ResponElimina
  2. i quan perdem la por i et deixes anar te n'adones que hi ha coses que no depenen només de tu...que encara que tu vulguis no pots...no sé si m'explico però jo ja m'entenc! jejej
    merci per comentar

    petons

    ResponElimina