El dia despertava gris i el meu cap una mica ennuvolat. No havia dormit gaire bé. Si plou no hi vaig, m'he dit. Estava decidida a amagar-me a la meva petita habitació durant tot el matí. Ho reconec, en certs moments tot em fa mandra, empetiteixo i el que m'envolta se'm fa gros. Massa...fins que, com per art de màgia, desperto i tot retorna a la seva mida natural. He mirat per la finestra i res, el gris pintava el cel però aquest no plorava. Raquel, no tens excusa, així és que he agafat tot el material i cap anglès que me n'he anat. Classe majoritàriament avorrida, semblava una còpia de l'anterior. En part ho ha estat però en acabar m'he trobat amb el regal del dia... Un gran bany de pluja! Sí, quan he sortit plovia. Portava cangur però tot i així m'he mullat. No m'ha desagradat, però. Crec que feia temps que no em mullava així i ha estat divertit, reconfortant. Que la pluja no em trenca ni em fon, simplement em mulla. Que sentir les seves gotes caient sobre el meu cangur m'ha relaxat. I les altres regalimant-me per la cara fins arrivar-me als llavis...m'ha encantat. Tenia bon gust. Estava molla, sí, però tranquil·la. Ha estat agradable compartir trajecte amb la pluja. Això sí, perquè era de "tornada a".
Acabo el dia escrivint aquestes paraules i escoltant la música d'Enya, meravellosa banda sonora per moments com aquests. Si bé la vida no em regala tot el que voldria, i en certs moments m'arribo a sentir buida, frustrada i/o emprenyada, ara mateix, per alguna estranya raó, em sento com en pau. Amb ganes de descobrir "algu" més però en pau.
Noia, a alguns i no se perquè ens és fàcil tancar-nos a la habitació...gestionar malament las coses de la vida i d'alguna manera mortificar-nos no se per quin extrany matiu...la pluja caient sobre nostre sense cap dubte et fa sentir viu i la Enya...ens fa soniar, una forta abraçada :)
ResponEliminasom estúpidament humans, fem o no fem, i després ens mortifiquem...haurem de desaprendre'n! ;)
ResponEliminagràcies pel teu comentari.
una altra abraçda per tu!