“...que toda la vida es sueño, y los sueños sueños
son...” deia el poeta. Paraules que
va descobrir de petita i les guardà com si d’un tresor es tractés. Aquells
versos l’acompanyarien al llarg de la seva vida i intentaria fer de la seva
vida un somni constant. Però amb el temps se n’adonà que viure somnis desperta
no era cosa fàcil, així que començà a practicar dormint. Primer a la nit. Tancava
els ulls i just abans d’adormir-se, quan aquell agradable formigueig ja
resseguia totes les parts del seu cos, s’imaginava la vida somiada per tal de
poder transportar-s’hi. Practicava però el son de la nit no li valia. No
funcionava. Era massa profund, impossible entrar-hi conscientment i guiar-lo
cap on ella volia. Per tenir somnis lúcids hauria de buscar una alternativa on
el son no fos del tot profund, just en el moment en què un no acaba de
sentir-se a cap dels dos móns. Potser amb la migdiada? Aviat començà a notar
bons resultats i s’hi aficionà. Era un plaer. El son era flexible i hi deixava
lloc a la seva imaginació, que volava lliure com mai abans ho havia fet. Per fi
viuria el somni perfecte, s’hi estava apropant, fins que de sobte, alguna cosa
va canviar.
Inútil, així havia estat la migdiada d’aquell dia.
Acostumava a somiar, però aquell dia s’havia quedat a prop de la frontera
del país dels somnis. A la totalitat de l’absurd, se sentia. No era ni
capaç de desxifrar la mímica d’aquell món que sempre l’havia encantat. I
de sobte va passar un gat negre que la despertà i la transportà a un
lloc sense auditori, sense pensaments, sense sentit. Només ella, sense roba
interior, nua. Tot plegat molt estrany. Un somni inútil, sense significat,
sense un gest clar, sense paraules. Sense res. A la totalitat de
l’absurd, sí, perquè a més a més, era com si algú hagués assassinat la
seva imaginació, com si algú hagués assassinat la seva manera de fer la
migdiada. Ja no era com un desig, era com aquell gat negre que
ningú vol veure. I una mica més enllà, quan estava a punt de despertar,
se n’adonà que havia sigut ella mateixa qui l’havia assassinat, amb la
seva insistència, amb les seves refotudes ganes de viure el somni perfecte.
Tot i així, segueix a la recerca del somni perfecte. Amb els ulls oberts o tancats, li és igual, el que compte és somiar.
*Exerici del curs d'escriptura: vam començar pel segon paràgaf a classe, i a mida que anàvem escrivint el profe ens deia paraules (les que estan en cursives) que havíem d'introduir instantàniament al nostre text. Després, a casa, vam esciure l'inici.
