dimarts, 10 de maig del 2011

Déjame entrar


Avui he vist aquesta pel·lícula.
No és una simple pel·lícula de vampirs, és molt millor.
No és una simple pel·lícula sobre el bullying, és atípicament real.
No són dos simples nens, són dos éssers vius, simplement.
Es deixen entrar a les seves respectives vides i . . . comparteixen soledat.

Amb tocs de màgia, d'imatges maques, també d'horroses, de bona música, de silencis, de melancolia, de persones que entren, d'altres que se'n van, de surrealisme . . . amb tocs de vida i de mort, però sobretot, amb tocs d'amor, de tendresa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada